El comitè federal del PSOE ha decidit facilitar la investidura de Pablo Iglesias com a líder de l'oposició. Així es distingeix el PSOE que, segons Javier Fernández, líder socialista en gestions, s'estava «podemitzant». Ara només Podem serà Podem i Pablo Iglesias bufeteja la cara d'Íñigo Errejón perquè no es «pesoitzi». Un PSOE despodemitzat és el que, després de debatre i vèncer els podemitzats, s'absté amb una obediència sense fissures per deixar que governi Mariano Rajoy.

Per «desbloquejar una situació excepcional» (versió abstracta de «perquè governi Rajoy») n'hi havia prou amb onze abstencions. Amb els corrents que hi ha dins el primer partit de l'oposició (o viceprimer partit del govern), no hauria estat difícil que onze diputats socialistes es constipessin, agafessin torticoli i causessin una baixa breu, però el PSOE quan s'absté és que s'absté de veritat i a cap gestora li interessa abstenir-se per frivolitat. Així, 84 diputats s'abstenen i amb això el partit tria mantenir-se en el bipartidisme realment inexistent sense fingiments: el PSOE prefereix el PP al paperot. Els socialistes són molt disciplinats quan han de fer el que no volen fer i més liberals -en tots els sentits- renunciant a fer quan sí que poden.

Decidida la disciplina, ara s'exigeix l'obediència, que només agrada si és plena. En les organitzacions sempre hi ha més gent disposada a obeir que al contrari però la majoria és poc quan s'aspira a tot. A Susana Díaz li agrada el comandament i Javier Fernández és un enginyer de l'obediència d'aquí que l'exigeixin després d'aquest cas en què el PSOE no s'ha enfrontat al PP (al qual deixa governar) ni a Podem (als quals cedeix l'oposició) sinó al PSOE. L'obediència és la victòria.

El vencedor veu el que guanya però no el que perd. El PSOE no para de guanyar i guanyar.