Podem formular-nos aquesta pregunta: Hi haurà canvis, hi haurà modificació de la reforma laboral aprovada al 2012 i desenvolupada en anys posteriors pel govern del Partit Popular?

I ara, afegim aquesta: Tindrà interès el nou govern, també del Partit Popular, a arribar a un acord per procedir a aquesta reforma? Acceptaria la petició de derogació formulada pel PSOE i per Units Podem?

Al meu parer, el futur President té a favor de la seva defensa de l'èxit de la reforma les dades de disminució de la desocupació i de creixement de l'ocupació. L'EPA del tercer trimestre de 2016, publicada el 27 d'octubre, proporciona aquestes dades:

"El nombre de persones ocupades s'incrementa en 226.500 persones en el tercer trimestre de2016 respecte al trimestre anterior (un 1,24%) i se situa en 18.527.500. L'ocupació ha crescut en 478.800 persones en els 12 últims mesos".

El nombre d'aturats baixa aquest trimestre en 253.900 persones (-5,55%) i se situa en 4.320.800. En els 12 últims mesos l'atur ha disminuït en 530.000 persones (-10,93%)".

Qüestió ben diferent és la qualitat de l'ocupació creada, amb contractes temporals de molt curta durada, increment del treball a temps parcial (involuntari en la major part de les ocasions) i salaris reduïts, com es demostra en el fet que l'augment del nombre d'afiliats a la Seguretat Social no es vegi reflectit en un increment dels ingressos per cotització, ateses les (reduïdes) bases de cotització dels salaris d'escassa quantia. No són "petits detalls" que convingui deixar de banda.

D'altra banda, no va semblar haver-hi autocrítica del candidat a la presidència del govern pel que fa als possibles defectes de la reforma laboral, ja que el discurs pronunciat el 26 d'octubre en el Ple del Congrés va ser molt laudatori sobre la política duta a terme en els darrers cinc anys.

Però... si el nou president busca, tal com afirma, acords, entre ells sobre el marc laboral i la política d'ocupació, no només amb les forces polítiques sinó també amb les organitzacions sindicals i empresarials, té aquestes alternatives:

A) Defensar les bondats de l'acord programàtic subscrit amb Ciutadans, en el qual hi ha molt pocs retocs sobre el marc normatiu laboral vigent, excepte el polèmic "contracte de tuteles creixents", que significa que els contractes temporals (està per veure si seran tots, després de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea) tindran una indemnització de 12, 16 i 20 dies, segons que la seva durada sigui d'un, dos o tres anys, fins a arribar a la mateixa que l'abonada a un treballador amb contracte indefinit acomiadat per causes objectives. El Partit Popular no està d'acord amb el mal anomenat "contracte únic", per la qual cosa no sembla que pugui anar per aquí una possible reforma.

B) Intentar arribar a un acord més ampli amb forces polítiques i socials, ja que no convé oblidar que una suma de les forces polítiques contràries al nou govern podria portar a presentar un text de derogació de la reforma laboral del 2012. No sembla gaire real aquesta hipòtesi, atès que hauria de ser aprovada pel Partit Demòcrata Europeu Català (anteriorment Convergència Democràtica de Catalunya, que votà a favor seu el 2012), però res a hores d'ara es pot descartar.

Un pacte de reforma global podria plantejar retornar als agents socials la capacitat d'organitzar l'estructura de la negociació col·lectiva en els termes que considerin oportuna, suprimint la primacia absoluta del conveni d'empresa sobre aspectes substancials (especialment jornada de treball i salari) de les condicions de treball.

Podria també plantejar una flexibilitat negociada de les modificacions substancials de les condicions de treball, ara en mans de la decisió unilateral de l'empresari.

O, en fi, preveure una major intervenció de les autoritats administratives en els expedients de regulació d'ocupació, tot i que no es tornés a l'autorització prèvia regulada en la normativa anterior a la reforma.

Acceptarà el nou govern anar per una via o una altra? O simplement seguirà amb el plantejament de l'anterior que tot va bé i que anirà millor en el futur, tot i que bona part de la ciutadania, amb contractes de molt curta durada, salaris reduïts, i amb disminució de les prestacions contributives per desocupació, no estiguin molt probablement d'acord amb aquella tesi?

O farà cas a la tesi exposada en una Resolució aprovada pel Parlament europeu el 26 d'octubre, en la qual s'afirma que el PE "expressa la seva preocupació davant l'augment de les desigualtats d'ingressos, associat, en part, de la insuficiència de les reformes del mercat laboral; demana a la Comissió i als Estats membres que apliquin mesures que millorin la qualitat de l'ocupació a fi de reduir la segmentació del mercat laboral, combinades amb mesures per augmentar els salaris mínims a un nivell digne i enfortir la negociació col·lectiva i la posició dels treballadors en els sistemes de fixació de sous per reduir la dispersió salarial; adverteix que, en les últimes dècades, la direcció d'empreses s'ha emportat una part més gran dels beneficis econòmics, mentre que els salaris dels treballadors s'han estancat o reduït; considera que aquesta dispersió excessiva dels salaris augmenta les desigualtats i perjudica la productivitat i la competitivitat de les empreses"?

La resposta, en un breu període de temps.