Dimecres, TV3 i algun altre mitjà adscrit a la línia oficial, van presentar com un èxit de la diplomàcia catalana una suposada sessió al Parlament de Finlàndia sobre el procés d'independència de Catalunya. Fals. A banda que l'ambaixada de Finlàndia a Espanya es va encarregar d'aclarir en un contundent comunitat que "ni el govern, ni el Parlament, ni cap autoritat finlandesa són el seu amfitrió (de Raül Romeva)", TV3 es va "oblidar" d'explicar que el conseller d'Afers Exteriors de Catalunya havia assistit a una trobada informal convidat per Simon Elo, un membre del partit Vertaders Finlandesos, la formació euroescèptica i xenòfoba que darrerament ha irromput a l'escena política d'aquell país nòrdic. Als Estats Units, la majoria de mitjans seriosos i independents han decidit destapar les mentides de Donald Trump. A Catalunya és impossible. Hi hauria massa feina i la submissió de la majoria dels mitjans públics i concertats ho impedeix. Fa uns anys, Felipe González va popularitzar un famós proverbi xinès: "L'important no és que el gat sigui blanc o negre, sinó que caci ratolins", el que portat a l'actual escena catalana vol dir que la veritat és secundària. El que importa és la propaganda i l'agitació permanent. De fet, l'acte de Romeva a Finlàndia era per a consum intern català. D'alguna manera, s'han de justificar les despeses i els càrrecs de la Conselleria d'Afers Exteriors. Per exemple, presentant-se amb un seguici de sis persones, i amb Romeva al més pur estil John Wayne, a un acte de la Diputació de Girona a Sarajevo en el qual no tenia ni art ni part. Des que es va iniciar l'ofensiva del procés, amb la manifestació de l'11-S de 2012, l'únic dirigent estranger que ha visitat el Palau de la Generalitat va ser el número dos de la també xenòfoba Lliga del Nord, Roberto Maroni, el gener de 2014. A vegades és millor aplicar aquella dita que diu: "Val més sol que mal acompanyat".
