Anys enrere vam saber, consternats, que els tubs d'escapament de les vaques llancen a l'atmosfera força més gasos nocius que els dels cotxes. Ara es repeteix la paradoxa amb els frigorífics i els condicionadors d'aire que, malgrat la seva funció de refredament, no paren d'escalfar en realitat l'atmosfera. La del canvi climàtic és una ciència plena d'enigmes.

Els que tallen el bacallà de prop de dos-cents països es van reunir recentment a Kigali, que cau allà per Ruanda, per aclarir alguns d'aquests misteris. I l'èxit del concili ambiental va ser extraordinari, per més que no hagi tingut gran repercussió en els papers ni a la gàbia d'internet.

Menys publicitada, però més eficaç que la cimera de París sobre el clima, la reunió de Kigali va concloure en un acord per eliminar els hidrofluorocarburs (en curt: HFC) de les neveres i els aparells d'aire condicionat. Calculen els seus impulsors que la mesura rebaixarà en mig grau el previst creixement de la temperatura en el món, cosa que no deixa de ser un alleujament ?després dels xafogors de l'últim estiu.

Els hidrofluorocarburs, nom que per si mateix ja obre finestres al pà?nic, van ser utilitzats precisament com a substitutius dels gasos d'efecte hivernacle, tot i que el remei no va ser molt millor que la malaltia ecològica. Els HFC tenen un molt més gran poder d'escalfament de l'atmosfera que el mateix CO2-l'infaust diòxid de carboni-, amb el que la seva aplicació no va fer sinó posar-li un pedaç a un descosit.

La idea de netejar aquest component dels frigorífics i altres enginys de refredament resulta particularment oportuna ara que a la Xina -i també a la populosa Índia- està creixent mes a mes l'accés de la població a aquests artefactes domèstics. La millora de les condicions de vida, més notable encara en el cas de la República Popular, ha creat una incipient classe mitjana amb diners suficients per dotar casa seva d'aquests equipaments. I ho fan massivament, com correspon a la ciclòpia grandària demogràfica d'aquest país. Algú va suggerir que si els 1.300 milions de xinesos es posessin d'acord per donar simultàniament un cop de peu al terra, el resultat més probable seria un tremolor de terra. Això va ser abans del sobtat increment del nivell de vida experimentat per la Xina després de la seva conversió al capitalisme, naturalment. El que ara preocupa ja no és l'improbable cop de peu a terra, sinó els hidrofluorocarburs que emanen dels milions de frigorífics xinesos i del sense fi d'aparells d'aire condicionat amb què combaten la calor a l'Índia.

D'aquí la importància -encara no bel valorada- de l'acord recentment signat per la majoria dels països del món a Kigali. El pacte havia estat negociat fa ja tres anys per Barack Obama i el xinès Xi Jinping, que són els que tallen el bacallà. Deu ser per això que, a diferència de la una mica etèria cimera de París, la de Rwanda inclou un calendari d'execució, càstigs als que incompleixin l'acordat i ajudes als països pobres perquè puguin pagar-se la substitució dels HFC per productes menys contaminants i, per tant, més cars.

Tot sigui per acabar amb la paradoxa que els frigorífics estiguin escalfant l'atmosfera molt més del que la Humanitat es pot permetre. Misteris del clima.