La cronologia és clara, el mateix dia que el govern d'Espanya es posava magnífic i jurava o prometia fidelitat davant la Bíblia es detenia l'alcaldessa de Berga. No existeixen les casualitats i en política, ?menys. Aquesta detenció era una mostra de poder. Un fet dirigit a advertir els catalans però, sobretot, enfocat a contentar els espanyols. Espanya. Fermesa i decisió. Tothom juga les seves peces en el tauler trencat; fa temps que les eines bàsiques del joc són de l'Estat.
El discurs és clar: els catalans no se'n sortiran i com qualsevol altra secta o tribu hauran de rendir-se per força o per la gràcia de Déu a la veritat d'Espanya. L'alcaldessa detinguda ha estat la primera persona electa a qui s'ha dut al jutjat. No ha estat gratuït. Qui pensi que el que fa l'Estat espanyol és poc entenimentat s'equivoca. Van fer diana i de ple apuntant a una alcaldessa de la CUP i de matinada i, a més, amb els Mossos d'Esquadra. Oli en un llum. Res no era improvisat. Una bandera per aquí o per enllà els importa un rave. Saben que tocant la fibra, l'os del moll, creen el caos a l'enemic. No necessiten gairebé res més. Si divideixes guanyes.
A l'Estat espanyol els pendula la bandera estelada, treballa en una altra dinàmica que no té res a veure ni en símbols ni figuracions: el poder. I el poder és seu. Es posa al dia. El poder és el PSOE que prefereix desmuntar-se abans que parlar amb grups catalans. Santiago y cierra España! Abans ens explicaven sopars de duro gràcies al suport de Convergència a la governabilitat espanyola, ens ho venien com guanys, era mentida. Una falsedat que ja no es manté. Fora de Catalunya, els quatre diaris que hi ha defensen una sola idea: els catalans, els republicans, som pitjors que els gihadistes o els etarres. Gent horrible amb els quals ni s'ha de dialogar ni pactar. Representa que voler ser republicans és la nostra condemna i que, un dia o un altre, ressorgirà una nova espècie catalana semblant a la de Jordi PujolDuran i Lleida. Ens tornaran a estimar. Aquesta és la seva esperança.
Mentrestant, canya al mono, cops directes per dividir l'independentisme. Saben que en la CUP hi tenen el camp abonat, que punxant-la una mica reboten en contra de Junts pel Sí -l'immediat. El nervi rebrinca i reaccionen en contra de qui tenen a la vora i no a favor de la revolta. De manual. Potser l'estat es posarà les piles a l'estil Erdogan de Turquia i farà purgues, no els cal, són més sofisticats. Punxa una mica i espera que les bèsties de la granja animal s'enfrontin entre elles. A Catalunya hi ha de tot, senglars urbans, perdius intel·lectuals, guilles sense estudis, gats mesquers i caderneres del setè dia, la lluita està servida. Els tiradors furtius ens guaiten. Dels nostres cadàvers se'n faran sabates, eslips i divertits consoladors. Res del que passa no és debades, tota cacera està organitzada i amb protagonistes de diferent pelatge. La veda s'ha aixecat. Els caçadors ho tenen tot, el territori, les armes, els gossos i una plèiade de servents. Han començat amb la Montse Venturós i no està clar quan s'acabarà la batuda.
