Sempre he pensat que una de les pitjors coses que et poden passar a la vida és topar amb una persona que sigui mala persona i poc intel·ligent. Si et passa amb un company de feina, un cap, un familiar, algú que hagis de tenir molt a prop, ja has begut oli. Perquè la maldat sempre és fotuda, però quan va acompanyada de raciocini justet el malfactor no és ben bé conscient de les conseqüències dels seus actes i això sempre és perillós. Una vegada vaig tenir un company de feina d´aquesta espècie i me les va fer passar de tots colors. No n´he trobat mai més cap i em considerava molt afortunada. Fins avui, que he descobert un personatge gairebé igual de destructor: l´idealista idiota.
L´idealista idiota és aquell que vol canviar el món -cosa molt lícita- però que no entén que encara no està canviat i que hi ha certes coses que de moment no es poden fer a la seva manera. L´idealista idiota no entén, tampoc, que no cal canviar-ho tot: hi ha unes quantes coses que ja estan bé com estan perquè l´experiència ens ha fet veure que així funcionen molt bé i intentar canviar-les és complicar-se la vida gratuïtament. Que no entengui ni una cosa ni l´altra genera unes dificultats desorbitades i molt pesades, que poden fer perdre la paciència al més mesell. L´idealista idiota és aquell amic amb qui has deixat d´anar al cine perquè si el doblatge no li semblava prou adequat marxava de la sala. L´idealista idiota és aquell amb qui has deixat d´anar a sopar perquè tardàveu tres hores -canvis de ciutat inclosos- a trobar un restaurant que fes un menjar prou saludable i de prou proximitat i prou ecològic pel seu paladar. Un autèntic idealista idiota pot afirmar, sí, i amb rotunditat, que MAI -en majúscules- tindrà una parella perquè és una imposició social -encara que estigui secretament enamorat de la Pepi i se´n mori de ganes; el drama és justament aquí. Atenció! Si el qui marxa de la sala perquè el doblatge no és prou bo o el qui busca el bròquil perfecte o el qui afirma barbaritats espaterrants té divuit anys no estem al davant d´un autèntic idealista idiota; en l´adolescència i la primera joventut és normal: podem considerar que algú ho és només a partir dels trenta. L´idealista idiota, aquest sí, és aquell company de feina que quan li dius que ha copiat tot el seu projecte d´internet et diu que el coneixement és lliure i que si reflexiones una mica veuràs que la nostra vida és un plagi constant. L´idealista idiota no escolta, no toca de peus a terra, viu en un nuvolet. Per ell tot és molt important i solemne; és rígid, és inflexible i no té sentit de l´humor. No es permet mai cap frivolitat. L´idealista idiota és idealista, i és idiota. I sí, us ho juro, a la feina et pot dir coses com aquesta, quan li dius que feu tard a una reunió molt important: «El temps és relatiu. Has estat a l´Índia? Saps que quan passa una vaca sagrada s´atura el temps? Per continuar, ens hem d´aturar. Fes-te un favor i respira». Sense morir-se ni res!
