En la sessió del dia 26 de gener de 2016, el Govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont, aprovava un avantprojecte de llei de canvi climàtic.
La tramitació d´aquesta Llei en el Parlament ha estat lenta i feixuga. Tot just aquest 26 de novembre, passats deu mesos, el Butlletí del Parlament publicava les esmenes a l´articulat.
En el preàmbul de la Llei s´admet «l´evidència dels canvis en el clima i llur correlació directa amb l´activitat humana» i raona que «l´origen de l´escalfament global i del consegüent canvi climàtic, està causat, essencialment, per les emissions de gasos amb efecte d´hivernacle (GEH) provocades per l´ús de combustibles fòssils i el canvi en els usos del sòl i l´agricultura».
Així mateix explica que la temperatura mitjana anual mundial a la superfície de la terra i de l´oceà durant la dècada 2001-2010 ha estat de 14,47 ºC, és a dir, +0,47 ºC respecte de la mitjana mundial del període 1961-1990 (14,0 ºC) i +0,21 ºC per sobre de la dècada anterior (1991-2000).
A Catalunya l´augment de la temperatura mitjana anual s´ha avaluat en 0,22 ºC per dècada per al període 1950-2013 i una reducció de les precipitacions a l´estiu del 5,4% per dècada.
Per tant, «la lluita contra el canvi climàtic és un gran repte en què la contribució dels governs nacionals i locals és fonamental». Una veritable declaració de principis?
Bé, de bones intencions, l´infern n´és ple. I els nostres representants s´ho han agafat amb calma i tranquil·litat, potser per allò que s´ha d´anar a poc a poc i amb bona lletra.
No són tan diferents de la majoria de països que, amb tímids avenços i grandiloqüents proclames, es preocupen pel futur del planeta, però, es mouen a pas de tortuga.
En aquesta línia, l´acord de París del 12 de desembre del 2015, en vigor des del 4 de novembre de 2016, expressa el compromís de 195 països per mantenir l´escalfament global per sota dels 2 graus i evitar conseqüències devastadores.
Des del dia 7 al 18 de novembre es va celebrar la cimera anual de l´ONU a Marràqueix, la COP22. L´elecció de Trump va canviar el clima mediterrani per un de gèlid entre els assistents. Les reunions van a acabar com el rosari de l´aurora, sense avenços significatius en l´assignació de fons financers per a països en desenvolupament.
En la declaració final de Marràqueix, signada per 195 països, que no és vinculant, es reafirma el caràcter irreversible del compromisos adquirits. Serà paper mullat?
Que farà l´administració Trump? El president electe dels Estats Units és partidari d´arraconar els acords de París, manifesta la seva predilecció pel carbó, el petroli i el fracking, i vol aturar el desenvolupament de les energies renovables.
Que els déus ens emparin!
