Si pensen en una dona que creu que Pablo Alborán és el millor lletrista de la música actual, segurament s'equivocaran. Perquè aquesta noia ha pujat tota sola una nena petita, s'ha barallat amb el món, ha madurat ràpid. I amb el temps, ha aconseguit una feina amb un sou acceptable, cosa que li permet formar-se, amb l'esperança que algun dels cursos que fa l'ajudi a entendre el món en què vivim. Ha sobreviscut a vegans radicals que odien a mort els carnívors, i a xamans de pa sucat amb oli. És esportista, i atractiva. I intenta ser la dona que no va poder ser.

Ell havia sigut un cràpula vocacional. Va conèixer els locals de senyoretes de Tailàndia amb la dedicació professional de l'inspector de la Guia Michelin. Va ser surfer, okupa i altres feines alternatives. Després que una màfia asiàtica l'apallissés per un tèrbol assumpte d'un préstec no retornat, va tornar a casa a corre-cuita i va deixar que el pare, que mai ha entès el coi de fill que té, l'incrustés a l'empresa. Ara té dietes pagades, feina de cap i la sensació que la vida el tracta bé. Va convertir el pis que li van regalar en el centre de les seves aventures de Don Joan gironí. I la va conèixer a ella. A ella li agrada l'aspecte fosc del seu amant, i en descobrir la seva posició acomodada, sap a la perfecció que és això, el posat de nen dolent que té por del món. Són amics amb dret a cuixa. Són alternatius i moderns. Després de la festa, el llit com a paradís de les seves trobades.

Després d'un temps d'estar junts sense estar-ho, de cites amagades i passions difícils de descriure si no les has viscut, ell es troba, durant un sopar, reclamant una relació estable. Però ella no veu el tema. Sempre fuig quan hi ha la filla. No sap què dir-li. Li agrada d'ell la seva irresponsabilitat, no pas la maduresa. No el veu com a pare. Ell, emprenyat, l'abandona entre el segon plat i les postres. I dolgut en l'amor propi, s'enllita amb la secretària del pare. Ella s'engreixa deu quilos, i després de saquejar la nevera, intenta refer-se. Per la filla i per ella. Escull un bon pare, responsable i avorrit, i s'aboca a la relació que abans havia negat. Ell coneix una pubilla de bona família, i les dues nissagues amb possibles de Girona fan una opa amistosa que generarà, segons els informes tècnics, bones sinergies a les dues empreses. Si algun vespre coincideixen de festa, és com si el món s'aturés. Cadascú és infeliç a la seva manera. Però són adults, amb relacions adultes i una vida adulta. I és una llàstima, perquè tenien la felicitat a tocar.