El 27 de març de 2014, el Sr. Jorge Nuño, secretari general de Càritas-Europa, presentà un informe sobre la situació de la pobresa a l´Estat espanyol, que criticava la disminució de les prestacions socials per part del Govern del Sr. Rajoy. Com recordaran, el ministre Cristóbal Montoro va desqualificar les dades d´aquest informe ja que, segons ell «no es corresponen amb la realitat», pel fet que es basaven «en mesuraments estadístics». Segons Càritas-Europa, l´Estat espanyol era «el segon país europeu amb l´índex de pobresa infantil més alt, només superat per Romania». Això volia dir que 3 de cada 10 xiquets espanyols vivien en risc de pobresa i d´exclusió social. Per això Càritas definia la població espanyola com «una de les més afectades per la crisi econòmica». I això és el que va fer enfadar el ministre Montoro. Però era evident que «els brots verds» que anunciava Mariano Rajoy i Montoro, no arribaven a les classes més desafavorides de la societat.
Com que la situació no ha millorat gaire, Càritas torna ara a demanar al Govern del Sr. Rajoy «reformes concretes», per tal de buscar «alternatives a l´actual manera de produir, consumir i viure». Per això Càritas s´ha posat en contacte amb la vicepresidenta del Govern espanyol i amb els responsables de les carteres de Sanitat, Ocupació i Seguretat Social, Afers Exteriors i Cooperació, Justícia i Interior, per trobar solucions al drama que pateixen milions de persones que no poden arribar a finals de mes.
Càritas presentarà al govern de l´Estat deu propostes, inspirades en la crida del papa Francesc durant la XX Assemblea General de Càritas Internacional i també en la Instrucció Pastoral, «Església, servidora dels pobres», aprovada per la Conferència Episcopal Espanyola l´abril de l´any passat. En aquest document, els bisbes espanyols deien: «No podem callar pel fet que no es reconeixen ni es respecten els drets de les persones», i per això es permet «que els éssers humans no puguen viure amb la dignitat que es mereixen».
Les deu propostes que Càritas presentarà al Govern del Sr. Rajoy són les següents:
1.- La ratificació de la Carta Social Europea revisada el 1996 i del protocol addicional de 1998.
2.-Garantir uns ingressos per a les llars en situació de pobresa extrema.
3.- Garantir a tothom l´accés a la sanitat.
4.- Fer les reformes estructurals que facin falta per tal que puguin garantir el dret a una vivenda digna.
5.- Ocupació digna i salari adequat per als qui estan a l´atur.
6.- Apostar per una economia social i solidària en la contractació pública.
7.- No condicionar l´accés al permís de residència a l´obtenció d´un contracte de treball
8.- Garantir els drets humans en els procediments d´expulsió.
9.- Acomplir el Objectius dels Desenvolupament Sostenible.
10.- Destinar en aquesta legislatura el 0,4% del PIB a ajuda oficial al desenvolupament.
És evident que tant el Sr. Rajoy com el Sr. Montoro viuen als núvols, envoltats de luxe i de confort, i per això són insensibles a la situació de milions de persones que no poden arribar a finals de mes. I és que la pobresa a l´Estat espanyol no és estadística. És una trista realitat. Famílies que en arribar el Nadal no poden donar menjar als fills, malats dependents que no poden pagar els centres de dia, joves a l´atur o que han d´emigrar, ancians que, amb una pensió de misèria han d´ajudar els fills que s´han quedat sense feina.
Però els Srs. Rajoy, Montoro es troben en una situació privilegiada! Quin és el sou que tenen aquests governants? Saben el que cobra un pensionista? Saben què és passar un mes amb 600 euros? I és que ells, enmig del luxe i del benestar, s´obliden del dolor i de la misèria de la gent. Amb una actitud del tot indecent, volen negar l´evidència: joves i ancians buscant menjar als contenidors, els banc d´aliments i Càritas que no donen abast, les parròquies que acullen els qui ja no poden més...
L´estadística de Càritas es basava en el contacte permanent amb els qui passaven gana, en els qui no podien pagar el rebut de la llum o de l´aigua, en les dones que eren acollides per haver sofert violència de gènere, en els immigrants que no tenien on caure morts.
Tant de bo que ara, gairebé tres anys després d´aquell informe de Càritas, el govern espanyol escolti les peticions d´aquesta associació de l´Església, per tal de trobar solucions i així pal·liar el sofriment de la gent que ho està passant malament.
