Enguany es recorda els cinquanta anys de la mort d'un dels personatges més influents de la cultura popular americana, que és com dir de la cultura popular mundial. Fa 50 anys de la mort de Walt Disney, el pare de criatures que ara tenim assumides com a ordinàries perquè formen part del nostre paisatge vital, però que per contextualitzar-ho cal situar-se en el moment que van ser engendrades per entendre que eren surrealisme radical. Una rata eixerida amb incontinència verbal, un ànec sonat que pateix totes les disfuncions de parla juntes, un gos malgirbat... És possible que aquesta mirada surrealista fos el que convertís Disney en amic del més gran dels surrealistes: Salvador Dalí.

Disney era un americà tradicional i conservador. Un republicà sense fissures, fins al punt de convertir-se en delator davant del Comitè d'Activitats Antiamericanes del senador foll, Joseph McCarthy, que avui en dia seria un aspirant claríssim a entrar al govern de Donald Trump. Per això sempre m'ha sorprès aquesta estranya amistat amb Dalí, que també era un conservador polític (conservador en el sentit de conservar-se ell mateix perquè si Espanya hagués estat comunista ell hauria estat un conservador comunista). El de Figueres era un home de vida «pervertida», com es diria en aquella època. Tot el contrari que l'americà.

Sempre m'han fascinat aquelles fotografies del matrimoni Disney a Portlligat, vestits d'americans tradicionals dels anys 50. Tipus James Stwart i Doris Day. No hi ha ni una sola foto d'aquells dies de 1957 a Cadaqués que Walt i Lillian Disney no facin cara de sorpresa. Qui sap si de meravellament o d'estupefacció. En tot cas uns rostres que clarament deien: on punyetes m'he fotut!

La parella va passar uns dies a la casa de Dalí i Gala a Portlligat, on el pintor figuerenc sublimava les seves excentricitats. Van fer passejades amb barca i parlar de projectes comuns que mai reeixirien. En aquella ocasió van decidir fer una pel·lícula basada en Cervantes que mai es va fer, igual que el curt Destino, que uns anys abans, quan Dalí vivia als Estats Units, quasi els aboca a l'enemistat perquè el pintor va estar treballant-lo molt. Destino va ser recuperat per la família Disney i nominat als Oscar l'any 2003, molts anys després de la mort d'aquestes dues figures surrealistes. Cada un a la seva manera.