20 de desembre de 2016
20.12.2016

De bous i de lleons

20.12.2016 | 00:40

Miguel Hernández, en el conegut poema Vientos del pueblo, rebutja l´actitud de submissió i enalteix el camí de la rebel·lia de la gent, emprant la simbologia dels bous i dels lleons. «Los bueyes doblan la frente, / impotentemente mansa? / los leones la levantan / y al mismo tiempo castigan / con su clamorosa zarpa». Els lleons, personificació de la valentia i el coratge, s´oposen als bous, que representen la mansuetud i la covardia.
Aquests versos són una crida punyent dirigida als desposseïts, als oblidats i als resistents perquè diguin prou i lluitin, amb abnegació i generositat, pel seus drets sovint trepitjats i escarnits. I exigeix que aquest combat no sigui flor d´un dia, sinó l´expressió d´una manera de viure: «¿Quién ha puesto al huracán / jamás ni yugos ni trabas, / ni quién al rayo detuvo / prisionero en una jaula?».

Avui, per desgràcia, aquesta poesia escrita durant la Guerra Civil per enardir els soldats republicans que lluitaven contra els militars insurrectes, encara és un referent. En diversos àmbits de la nostra societat s´està escampant de forma alarmant, fruit de la inseguretat del present i del futur, la plaga de la mediocritat. Els bous al poder!

Els mediocres són individus d´un escàs coneixement de les matèries que haurien de dominar i especialistes de fugir per la tangent en assumptes que requereixen opinions contrastades.

La seva trajectòria general d´esmunyir-se com una anguila no impedeix, en situacions conflictives, afalagar els qui tallen el bacallà per intentar treure les castanyes del foc i posar-se medalles. De fet, busquen una oportunitat per convertir-se en imprescindibles i refermar el seu estatus social, malgrat que les seves actuacions ocasionen danys morals i econòmics a terceres persones. En efecte, la gent creativa o idealista viurà un calvari si cau en mans dels mediocres que ostentin quotes de poder. Mai permetran que ningú posi en perill la seva vida acomodatícia que esquiva els problemes, acata ordres sense qüestionar-les i fuig de l´enfrontament. El seu individualisme egoista i el seu temor als canvis són peces fonamentals per sustentar l´ordre establert.

Amb tot, al costat dels mediocres també hi ha persones que, malgrat siguin maltractades i humiliades, alcen la veu contra les injustícies. Mai s´ha de perdre l´esperança en aquesta gent intrèpida capaç d´actuar per voluntat pròpia i resistint-se a sotmetre´s a les imposicions d´un poder aclaparador. Amb la seva fermesa, sense aturar-se, incessantment, seran com una bandada de lleons esforçats que arraconaran el ramat de bous mansuets.

A pocs dies d´un Nadal prenyat de bons desitjos, ja s´albira el crepuscle dels bous i despunta l´alba dels lleons! Així sia!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook