Quan van desmantellar la Cambra Agrícola per posar-hi el Museu de l'Empordà, jo era una criatura i, per tant, no en tinc cap record. A través de postals i fotos, he pogut constatar que l'edifici modernista de Josep Azemar ennoblia la placeta baixa de la Rambla. Li donava un to exòtic i atrevit.
Puc entendre, doncs, el desconcert del meu pare, que no va entendre mai per què el consistori que presidia Ramon Guardiola havia enderrocat l'edifici. Si hagués assistit, diumenge passat, al Museu de l'Empordà, l'arquitecte Joan Falgueras li hauria fet entendre per quins motius se'l van carregar.
En síntesi, l'estructura de la magnífica baluerna concebuda per Azemar ja no s'ajustava a les necessitats que, l'any 68, tenia el consistori. Volien un edifici cèntric que acollís unes sales d'art municipals; alhora, buscaven un lloc per mostrar un fons artístic guardat a l'Institut i les col·leccions arqueològiques de Frederic Marés; i, finalment, necessitaven un espai on els joves poguessin fer activitats musicals, artístiques o literàries. Com que la Cambra no podia contenir tot això, van decidir substituir-la per un equipament que els ho permetés.
Tots aquests arguments, més ben desenvolupats, els trobareu al llibre Cambra Agrícola de l'Empordà. Arquitectura, economia i societat, en companyia d'altres estudis sobre els creadors d'aquest lobby agrícola, escrits per Falgueras, Joan Armangué i Albert Testart. El volum, amè, solvent i agradable, conté moltes dades sobre una colla de noms importants de la comarca, que, gairebé fins avui, havien desaparegut de la nostra memòria històrica.
