Cartes

ANNA PLANAS ANGELATS RIPOLL

En el marc escolar, i davant d´un encès debat sobre la conveniència o no d´un canvi estructural i estratègic de l´educació (escola Nova 21, escola multilingüe, treball col·laboratiu, etc.), de tant en tant se´ns brinda l´oportunitat de gaudir d´un espectacle que aglutina tots aquests aspectes innovadors, però alhora sense oblidar altres valors que també haurien de ser intrínsecs en l´ensenyament: empatia, generositat, companyerisme, bondat, il·lusió, respecte... I tot això amb la música com a eix vertebrador.

Estic parlant de la festa de Nadal amb què, des de fa molts anys, ens delecta l´Escola Salesiana de Ripoll. Un espectacle de música i teatre en viu, amenitzat per nens i nenes de l´escola, mestres, alguns pares i mares i fins i tot músics trepitjant escenari. Tot plegat, fa aflorar una varietat de sentiments en l´espectador, majoritàriament familiars dels artistes, de vegades difícils de congeniar tenint en compte el ritme de vida actual. I és que he vist vessar més d´una llàgrima d´emoció dels ulls d´algun pare o mare en mirar entusiasmats l´actuació del seu fill o filla a sobre l´escenari.

Indefectiblement, en l´educació d´un infant juguem tots. Gràcies doncs, per permetre´ns compartir aquest moment tan especial que enforteix el vincle entre escola i família. Gràcies als mestres que han estat treballant intensament durant setmanes perquè l´espectacle fos un èxit. Però gràcies sobretot a en Roger Vaqué, mestre de música de l´escola, per les hores i hores de plena dedicació i pel seu treball rigorós, professional i altruista.

Atemptats

contra la vida

Maria Àngels Mató i Pallí girona

Atemptats contra la vida, contra la dignitat dels nostres iguals, contra la propietat: robatoris a gran escala amb menyspreu absolut dels qui passen penúries de diners i fam, mentides amb premeditació€ tot això escoltem diàriament pels mitjans de comunicació. Que la comoditat o la rutina no facin que ens limitem a dir: que malament que arribem a estar€

Un dels remeis? L´esforç personal per viure sòbriament i aconseguir que el bens materials no siguin el nostre primer valor. L´altre remei: l´atenció dels pares perquè els infants siguin educats en un ordre de valors que fan a la persona créixer en dignitat: honradesa, veritat, bondat, amabilitat, sacrifici a favor dels altres, solidaritat€ el llistat seria quasi inacabable. De fons incorporar l´ètica a les nostres vides: pensar, desitjar i fer, èticament.

Prou, si us plau

Eli Badia M. GIRONA

Últimament m´arriben testimonis d´històries en el món laboral que m´esgarrifen. Pensava que aquests eren casos aïllats, però veure que cada cop estan més generalitzats fa que m´hi pari a reflexionar. Parlo de joves amb una preparació educativa excel·lent, parlo de joves amb graus, màsters i postgraus acabats amb molta suor, parlo de joves amb ganes de treballar.

Doncs aquests, s´han buscat la vida i han trobat feina (sí, poden estar contents), però aquesta no és aquella per la qual s´han preparat. Però és la que els permet subsistir (a nivells nefastos, per cert). Aquests joves compten (molt de tant en tant) amb dos dies de descans i s´organitzen per poder viatjar. Quan ja ho han preparat arriba l´empresa i els exigeix que vagin a treballar. Els joves, doncs, intenten parlar educadament amb els seus encarregats perquè entenguin que són els «seus dies». Però amb què es troben? Amb superiors maleducats, que els tracten amb menyspreu, argumentant que en el moment que treballen per la seva empresa has de viure i respirar per aquesta.

Si us plau, que algú m´ho expliqui, perquè no ho entenc!