Si em pregunten a què associo el Nadal a l'acte remunten dels baixos fons de la memòria amb les imatges del pessebre, dels pastorets, el tió, la família alegre entaulada a punt de dinar i de l'intens fred als carrers del poble. El mot Nadal està bellament embolicat amb sensacions agradables i evocacions tendres i festives. Però anem a l'origen de la festa: què va passar el 25 de desembre de fa 2016 anys?
Que el món històricament és esquerp i desconfiat, que l'ésser humà és o pot ser cruel en extrem, gens hospitalari i que bandeja i margina els immigrants i forasters, els que no són dels nostres, ho explicita nítidament el naixement de l'infant Jesús.
El matrimoni format per Josep i Maria va ser rebutjat per la gent de Betlem (segons alguns historiadors Natzaret, no Betlem); amb insistència els pares de Jesús demanaren ajuda als amos de les posades i trucaren a la porta de particulars a qui els pregaren desesperadament poder passar la nit i malgrat que ells pogueren apreciar que la mare estava embarassada i a punt de donar a llum, els negaren el caliu d'una llar. La parella va refugiar-se en una establia, lluny de la vila.
En una nit fosca i gelada la gent de Betlem, la gent de tots els pobles de Judea, es desentengueren amb freda indiferència de la parella, que li urgia assistència humanitària i va haver d'arrecerar-se en una quadra, el pitjor lloc per parir un fill. Probablement si els ciutadans haguessin sabut que la mare infantaria el fill de déu interessadament l'haurien acollit. Quin món més inhumà i paorós!
Pel tractament que va rebre la família sagrada es desprenen unes pautes de comportament social nefastes: la manca d'empatia amb els necessitats, insolidaritat, egoisme mesquí, desconfiança normalitzada contra els desconeguts, crueltat amb els desvalguts, també xenofòbia vers els jueus i romans, culpables d'obligar-los a anar a Betlem a empadronar-se per ordre de Cèsar August, mentre a Galilea regnava Herodes.
Aquest naixement és una advertència a tots els nens: no s'ha de confiar en indigents desconeguts per freturosos que es mostrin i hem d'apartar ben lluny els pobres. Ës el que fa Europa amb els immigrants. El que passava abans és el que passa ara. Cal que neixin nens Jesús, fills de Déu, cada any, a cada ciutat i població d'Europa, en cada aldea del món. Hem d'estrenar un nou món!
El naixement de Jesús tenia com a finalitat endreçar i arreglar la realitat inhòspita i desgavellada, que s'estimbava en el paganisme i també esbotzar l'imperi Romà. Jesús va intentar fraternitzar els pobles transmetent un missatge de pau i d'amor, una nova veritat que endolcia i treia aspror i duresa al temible déu de la Bíblia, tan violent i venjatiu, tan humà, un déu exclusiu que només estimava el poble escollit. L'antic testament conté massa missatges d'odi, està tacat de sang de persones innocents, l'error de les quals era no haver abraçat la verdadera religió que per als creients era la del déu bíblic.
El nou testament endolcí i suavitzà el vell testament, protagonitzat per un déu senil i decrèpit, Jehovà, que ja havia fet la seva feina creant el món, traient els jueus d'Egipte i que l'havien de jubilar perquè ja no era útil per presidir el nou món, que en els països occidentals, no els de religió musulmana ni en els orientals, comença a comptar des de la vinguda de Crist a la terra. El déu del Gènesi amb el transcurs dels segles s'anà fent antropomòrfic i esdevingué un rei dèspota, arbitrari, injust, que no podia ser un déu universal reconegut per totes les cultures i races, raó per la qual el nen Jesús va ser adorat per reis de races diferents i vinguts d'Orient.
Desdenyosament la dona, la mare de Déu, a punt de parir no va rebre l'assistència humanitària de cap ciutadà en la nit més fosca i gelada de l'any i s'hagueren de refugiar en una quadra. Nascut el nen va ser faixat en bolquers i dipositat en una menjadora per al bestiar.
Avui moren despietadament nens i persones a Alep, en una guerra absurda de la qual no s'albira el final i també en molts altres territoris, fins i tot, en ciutats suposadament tranquil·les del món «civilitzat». És festa, és Nadal, tanmateix els pobladors d'Alep viuen sotmesos a l'horror de les bombes dels bàndols militars en litigi per conquerir-la.
(La ciutat antiga d'Alep va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1986. Dins la declaració, a més del centre històric, envoltat per una muralla amb set portes, estan inclosos els barris i diversos monuments del nucli històric. És la ciutat més gran de Síria, seguida per Damasc).
La indiferència social a una dona prenyada quedà compensada amb la visita dels pastors, cridats per l'àngel anunciador, i la dels tres Reis Mags vinguts d'Orient, territori de gent descreguda, no cristiana. Els humils pastors li regalaren aliments i jerseis, els reis, més rics, or, encens i mirra. De petit entenia el regal de l'or i l'encens, però ningú sabia què era ni per a què servia la mirra i si ho preguntàvem no rebíem cap resposta (la mirra és una resina traspuada per uns arbres i s'emprà per fer perfums).
Alep és una ciutat devastada, la gent, com els pares de Jesús, també, fugen buscant empadronament i auxili en alguna ciutat del món. La història en alguna part es repeteix a vegades com a tragèdia (Hegel), altres com a farsa (Marx), però sempre hi ha un drama humanitari en la tragèdia o en la farsa.
