Segons enquestes recents, molts independentistes creuen que el procés no acabarà en independència sinó en un pacte amb l´estat per ampliar substancialment l´autogovern de Catalunya. Opinen que els conductors dels dos trens que avancen amb rumb de col·lisió arribaran a un acord un minut abans del xoc. Com que no hi ha dades objectives en les quals sustentar ni aquesta aposta ni la contrària, és probable que la profecia expressi més aviat un desig. És a dir: molts independentistes pensen que assolir la independència és molt més difícil del que els agradaria, perquè no depèn només del nombre de catalans que la volen, sinó de la correlació de forces amb els que faran tot el que puguin per impedir-ho. I aquests en tenen molta, de força; no la deixen de tenir per molt que se´ls desqualifiqui.

Partint d´aquesta anàlisi, consideren un resultat acceptable que tota la mobilització social i política dels darrers anys servís per aconseguir una nova forma de pertànyer a l´Estat espanyol, basada en la bilateralitat de les relacions, un finançament a la basca i competències blindades, especialment en qüestions sensibles per a la identitat com la llengua, l´ensenyament, els símbols, etc. I com que els agradaria arribar a aquest final, es convencen que és el més probable, i això els anima a continuar reclamant la independència i a prometre que votaran que sí en un referèndum: exigiran el màxim per aconseguir alguna cosa.

Què faran aquests independentistes si arriben a la conclusió que l´acord no és possible perquè l´estat no afluixarà mai? Que el diàleg capaç d´oferir el Govern central no va més enllà de resoldre una part dels enormes dèficits en inversions i finançament? Que la bilateralitat és inacceptable, les competències, permeables i el finançament se subjecta als interessos de les comunitats receptores? El discurs de l´Executiu espanyol és bastant clar en aquesta direcció. Condicionar la reunió amb Rajoy que reclama Puigdemont al fet que aquest accepti ser un més en la conferència de presidents autonòmics és un missatge bastant evident.

Els analistes de la Moncloa llegeixen les enquestes i pensen que la tòpica disposició al pacte farà que molts catalans acceptin qualsevol pastanaga si pensen que l´altra alernativa és el garrot. Però els analistes de la Moncloa fa anys que no paren d´equivocar-se sobre Catalunya i sobre el pensament i sentiments polítics dels catalans.