L'any 1843 Charles Dickens va escriure Conte de Nadal (A Christmas Carol), una de les seves obres més conegudes i segurament una de les més versionades i, sovint, mal interpretades. L´obra es va publicar en plena època victoriana, és a dir, en una Anglaterra marcada pel colonialisme i la revolució industrial i, doncs, per una mena d´optimisme econòmic que d´alguna manera anticipava el capitalisme desbocat que ara ens fa anar de bòlit. Però era també una època dominada pel puritanisme i la doble moral; una societat patriarcal i fortament classista. De fet, una de les raons que va portar Dickens a escriure Conte de Nadal fou les pèssimes condicions en què vivien molts infants del seu país. Aquell mateix any el govern britànic havia publicat un informe sobre la duresa del treball infantil i Dickens, enfurismat i trist, va decidir escriure un pamflet de denúncia. Afortunadament, però, s´hi va repensar i va idear una obra de ficció que, com ell mateix va dir en una carta a un amic, «tindrà vint vegades més força».
Dickens ja havia denunciat el treball infantil a Oliver Twist i tornaria a mostrar les misèries de la classe obrera a Temps difícils. Però ara buscava un cop d´efecte, una obra que arribés al públic amb una potència insospitada, que el sacsegés i fes trontollar els principis i conviccions de tot un país. Per això va publicar l´obra uns dies abans de Nadal i per això es va servir d´Ebenezer Scrooge, un personatge avar i arrogant que utilitza la resta de persones per al seu benefici material. Un personatge que, fet i fet, encarna la manera d´actuar de tota una societat. Dickens, a través de l´aparició de tres espectres, fa viatjar Scrooge fins al passat per veure com era d´infant i de jove, abans de corrompre´s; el fa veure les penúries del present en la figura del fill del seu treballador que, per falta de recursos, emmalalteix i està a punt de morir; i finalment li mostra el seu propi futur: mort, menystingut i escarnit. Tot plegat fa reflexionar el protagonista de l´obra i el porta a actuar amb generositat i gratitud.
Ens pot semblar una història ensucrada i, sobretot, molt llunyana, però avui encara es practica l´explotació infantil a molts països. Al nostre, les dones maltractades moren a mans de les seves parelles, i hi ha un munt de gent gran desatesa i amb pensions esquifides i d´infants desnodrits. Avui, diada de Nadal, alguns podran celebrar-ho ben poc perquè han estat desnonats, no tenen feina o els sous miserables que reben només els donen per malviure. Malauradament, encara hi ha massa Ebenezer Scrooge al món.
