Escolto a la ràdio un especialista en màrqueting explicant que un dels lemes comercials més innovadors i més genials de la propaganda a casa nostra ha estat «jo no sóc tonto» que la cadena Media Markt ha llançat a tort i a dret durant anys. He de dir que quan el vaig veure per primera vegada vaig pensar: quina ximpleria, això no tindrà pas èxit. Sóc un crac en els assumptes mercantils. Hi he donat algunes voltes i per fi crec que he endevinat per què un anunci tan ximple té èxit. Vivim en un país amb poca cultura. Tenim poca cultura perquè, en part, encara vivim de «muera la inteligencia, viva la muerte». Recordo l'escena que em va explicar un amic: anava una dona a demanar ajuda als anys 40 per al seu marit empresonat per ser del POUM i li van dir: «veus com la seva afició pels llibres no us portaria res de bo». Si ho analitzem ns adonarem que vivim en un país culturalment deficient. Tenim un índex de lectura molt baix. La raó que addueix la gent és que no té temps, això sí els catalans dediquem quasi 4 hores diàries de mitjana a veure la tele, i els que no veuen la tele estan atontats amb tota mena de maquinetes i aplicacions i xarxes socials que idiotitzen encara més. Així doncs, si científicament no és cert que el país estigui ple de ments privilegiades i que més aviat abundin els caps de suro, com és que ningú es considera tonto? He de fer un incís, existeix un reducte de gent intel·ligent i cultivada que són els lectors del Diari de Girona. Per si de cas. Ben pensat, si esteu llegint aquestes ratlles, potser tampoc...
Aquí rau la troballa de Media Markt. Aquest és un país d'analfabets funcionals però que tot ells tenen un denominador comú: es creuen llestos, molt llestos. Aquest és, doncs, un país de llestos. Només cal veure els triomfadors que surten a la tele per adonar-vos-en. Per tant, una companyia amb un departament de màrqueting potent el que fa és dirigir-se a la gent amb un missatge molt clar: et considerem rematadament idiota i per tant et diem que si no vols passar per tonto compris a casa meva. I la cosa ha funcionat de forma espectacular.
Ja sé el que estareu pensant: i tu, què passa? Et creus molt intel·ligent o què? No. Jo realment sóc tonto, rematadament tonto en quasi tots els aspectes de la vida. És una cosa de la qual em vaig adonar molt ràpidament i de la qual estic molt orgullós. Quasi no sé fer res. I d'aquelles coses que crec que en sé, en realitat en el fons del fons estic quasi convençut que tampoc les sé fer. Ara bé, deixeu-me que m'autoenganyi una mica, ja que, com deia Albert Camus, la vida no té sentit i cal lluitar cada dia per trobar-n'hi una mica. Jo m'esforço per creure'm que no sóc tonto del tot.
