Hi ha amistats perilloses, i , en els llibres de cuina i les cartes dels restaurants, hi ha traduccions «perilloses». Els que fan aquestes traduccions, que no hi cap dubte que són professionals, saben gramàtica, etc., no obstant solen cometre uns errors que atenyen no solament la incorrecció, sinó també la hilaritat. A Catalunya tenim el vell i no resolt tema del «xarrup», del que n'he parlat tantes vegades -a algun il.luminat/da d'algun servei lingüístic se li va ocórrer pensar que la paraula «sorbet» devia venir de l'espanyol (de sorber, xarrupar, xuplar, xuclar) i ho va convertir en l'horrible «xarrup» o, per empitjorar-ho, en «xarrupet»- evitant, de retruc, que aquest darrer mot servís perfectament per traduir l'hispanisme chupito, que tant de mal ens fa. Això vol dir que per traduir no n'hi ha prou de saber gramàtica, s' ha de saber el llenguatge gastronòmic propi de cada llengua -així, he arribat a veure en una carta traduïda a l'espanyol cerebro rebozado, ignorant el terme específic d'aquesta llengua, seso-, o, al revés, ara es retradueixen de l'espanyol noms originaris del català -així el correcte «tripes de bacallà» esdevé «budells de bacallà». I, a més, hi afegiria, s'ha de saber una mica de gastronomia. Com es pot traduir del català «confitat» (tècnica culinària) a l'anglès per preserved (conservat)! Un confit d'ànec o un sofregit ben confitat no és una confitura. En un llibre sobre Els tresors de la cuina siciliana, que es ven a l'illa traduït a l'espanyol (amb traducció signada), hi apareixen plats gramaticalment correctes (o no) però absurds i fins incomprensibles -per exemple uns inquietants Buñuelos de jaramugos (peixet, peix de plata), una coliflor ahogada (en català , i en sicilià, termes correctes, però no en espanyol). I el que ja és imperdonable, el clàssic, històric, reial i il·lustre biancomangiare (dit, antigament, «alla catalana», pel seu origen i el prestigi que comportava) esdevé un vulgar Flan de leche.
I si mirem les cartes dels restaurants amb textos multilingües, la debacle està assegurada. Fins i tot hi ha males traduccions del català al castellà, com posar pies de cerdo en comptes de manos (o manitas). O traduir, en anglès, crema catalana per catalan cream (que en anglès vol dir nata). O traduir farcellets de col per garbage (escombraries, per la similitud amb cabbage, col). Tot això ho he vist en restaurants del país. No obstant, els que se n'enduen la palma són els restaurants xinesos, que solen fer les traduccions a través del Google translator, i ens dóna perles com crap (literalment merda, per cranc), «testicles de calamar» (per tentacles), fish Nautical fashion (per peix a la marinera), piglet spit -o sigui, porquet amb escopinada- i, per no cansar-los més, potatoes with lamp (làmpada, per lamb, xai; vist a Platja d'Aro), untidy eggs and ham, o sigui «ous desordenats amb pernil» (segons la traducció a l'anglès). Els turistes estrangers que van als nostres restaurants, com a mínim es poden fer un fart de riure... o de plorar, si estimen la seva llengua.
