Sí, el dirigent del PP Andalús Toni Martín Iglesias, com ell mateix va admetre fa uns dies, ha fet una bona colla d'anys el «gilipolles» (segons el buscador del diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, que, per cert, patrocina l'Obra Social de la Caixa, aquest insult és sinònim de «neci» i d'«estúpid»), perquè s'havia ben cregut les barbaritats i tonteries que el seu partit ha estat escampant per la Península sobre els catalans a canvi de vots. L'home va venir a passar una setmana a Girona i resulta que ningú el va apallissar per parlar en castellà, tot i les advertències que li feien els seus acòlits. Fins al punt que va poder menjar-se ben tranquil un gelat del Rocambolesc made by Jordi Roca, el tercer mosqueter de la cuina. Martín ha trigat 50 anys, l'edat que té, a entendre que la política intoxica i tergiversa amb l'únic objectiu del rèdit electoral. La confessió que va penjar al perfil de Facebook l'honora i fa pujar els colors als evangelistes dels tòpics malintencionats i dels prejudicis. Per desgràcia, però, de «gilipolles» n'hi ha tants com Joans, Joseps i ases: per totes les cases. A Espanya, el PP ha abusat anys i panys dels atacs gratuïts contra tot allò que fa olor de català (Rajoy, l'impulsor de la recollida de firmes contra l'Estatut, el primer, i així li va ara); i algun socialista espavilat (Rodríguez Ibarra et alii) ha caigut massa vegades en la temptació de vituperar-nos. Això no obstant, de «gilipolles» -barbarisme, per cert, d'ús ben freqüent a casa nostra- també en tenim aquí: actuen de la mateixa manera que ho fan els que viuen més avall d'Alcanar o més a l'oest de la Franja; també escampen tòpics amb molta mala idea i acusen i assenyalen amb el dit, als espanyols. I com passa allà, a vegades, els «gilipolles» també ocupen el poder, l'única cosa que els importa de veritat, perquè són incapaços de pensar en res més. A Andalusia, la pàtria de Martín, de gelats del Rocambolesc no se'n troben; però es pot sortir a fer unes tapes i parlar en català entre canya i canya, i ningú no t'insulta ni et pega. Qui digui el contrari és això: «gilipolles».