Es lògic i natural que els nostres empresaris estiguin focalitzats en la millora de la productivitat. Segur que treballen en plans d´introducció o de millores, de les TIC, de la robòtica, de l´internet de les coses, de la la intel·ligència artificial, fins i tot sobre la possibilitat de fer una immersió en el mar de les dades (Big Data).
Aquesta preocupació i ocupació empresarial va quedar ben reflectida en el magistral article de l´empresari Joan Vila: «Tenim la productivitat que mereixem?» (Diari de Girona, diumenge 08/01/2017).
Llegeixo amb fruïció tots els seus articles, cada setmana. Sempre ben documentats i tocant de peus a terra. En aquest article concret, em va fer veure la disparitat productiva xifrada en euros/hora, extreta del PIB de cada país. Mentre els països més productius (EUA, Alemanya, França) és, el 2015, de 55€ per hora treballada, a Catalunya és de 36€ i a Espanya de 34€ i com una major productivitat influeix en més ocupació, sempre i quan existeixi un equilibri entre pimes i grans empreses. També sempre que cada país dediqui més recursos econòmics a la formació professional. Cap al final del seu article diu: «...El 2017 obrirà una nova etapa en l´exportació catalana fora d´Europa que caldrà aprofitar per generar treball de qualitat, tasca que no es pot fer amb paletes ni amb cambrers, necessitarem joves amb formació àmplia i amb idiomes...».
Magnífic treball del qual recomano la seva lectura íntegra perquè té més raó que un sant.
Tanmateix, vull fer, una petita aportació, des de la meva modesta opinió perquè observo que en el món empresarial, en general, quan s´analitza la productivitat es fa amb la mentalitat que imposa l´economicisme que procura el màxim benefici per a l´empresa, però una empresa limitada conceptualment als amos, accionistes i dirigents. Tanmateix hi ha una perspectiva que no sempre es té en compte i que té un pes específic sobre la productivitat present i sobretot la futura: El clima laboral i la felicitat del treballador.
Dins de les empreses encara hi ha molta ansietat i molts treballadors tenen por del seu cap. Segons un estudi del Chartered Management Institute el 85% dels treballadors, si necessiten ajuda, no acudeixen al seu cap. El 23% no confien en els consells del seu cap o creuen que els seus superiors són incapaços de donar-los l´ajuda que necessiten. Per quines raons? No volen molestar-los un 48%. Tenen por de semblar incompetents 30%. Tenen por de ser jutjats negativament per estar insegurs amb el que han de fer 20%.
Moltes vegades (massa), la causa d´aquesta por es troba en uns caps mediocres que no han entès quines són les seves veritables funcions i estan ancorats a mantenir el poder per la por a través del «pal i la pastanaga». Ho confirma l´estudi realitzat per la consultora Otto Walter quan pregunten als empleats de diferents empreses pel comportament dels seus caps pels comportaments que més els desmotiven, donen aquests resultats: Falta de respecte 59%. Prepotència 37%. No escolta 30%. Incompetència directiva 29%. Falta de suport a l´equip 28%. Falta de tracte humà 26%. No implicació 25%. No controlar bé 25%. Autoritari 24%. Incompliment dels compromisos 22%. No comunicar bé 21%. O sigui que tenir el personal desmotivat, que incideix directament en baixa productivitat, també es culpa de caps maldestres i adotzenats. Cal tenir-ho en compte, perquè això també explica la dada treta de la revista Alta Gestión: el 45% dels treballadors d´Espanya no estan satisfets amb la seva situació laboral. Això podria explicar perquè 8 de cada 10 treballadors deixaria la feina si els toqués la loteria.
Les empreses s´han de plantejar que entre els intangibles que els toca gestionar (el capital intel·lectual i el know-how, la motivació dels treballadors, l´alineació amb l´estratègia, la satisfacció dels clients, La reputació i la imatge corporativa, el valor de la cultura organitzacional, el nivell de felicitat en el lloc de treball, les activitats de gestió del coneixement, les sinergies amb altres organitzacions, etc. ), les dues remarcades amb negreta són vitals per a la creativitat i la innovació, motors de pervivència i creixement.
Pot una empresa esdevenir creativa i innovadora amb treballadors desmotivats, infeliços que no troben sentit a la seva feina?
Rotundament no. Perquè «Quan perdem el sentit de la nostra vida laboral, perdem la vida a la feina» ( Dr. Alex Pattakos)
Segons un estudi de l´iOpener Institute for People and Performance, elaborat amb una mostra de 9.000 persones d´arreu del món, els empleats feliços tenen fins a un 65% més d´energia i romanen a les organitzacions quatre vegades més temps que els que no viuen el treball amb goig.
Hi ha organitzacions empresarials que ja s´han plantejat com afrontar la felicitat dels seus treballadors. Ho han fet construint les bases que els permeti desterrar la por i conrear felicitat. Han canviat el contingut de l´empresa, com a eina d´obtenir el màxim benefici econòmic per el paradigma que veu l´empresa com una comunitat, on clients, proveïdors, accionistes i dirigents, tenen consciència de la seva pertinença al conjunt i estan compromesos amb un cert esperit positiu de desenvolupament humà, que es comuniquen entre tots ells i participen amb una autoritat líder que té un discurs raonat i dialogant. Han iniciat el camí de l´excel·lència, estable i perdurable.
Tanmateix aquest camí necessita de dirigents que complementin la seva formació de coneixements quantitatius i tècnics, apresos d´assignatures com les matemàtiques, l´estadística, l´economia, les finances o la comptabilitat, per exemple, que són fonamentals en el món de les empreses, amb altres fites formatives amb matèries de l´àmbit de les humanitats, com la filosofia, la psicologia, l´antropologia, la història i altres similars, que els donin una perspectiva i comprensió holística de l´ésser humà.
Crec que és hora de trencar la paranoia del creixement exclusivament econòmic, tal com ho anuncia el sociòleg Zygmunt Bauman, tot just traspassat, considerat com un del savis mes clarividents del nostre temps, esdevingut profeta per les seves prediccions socials: «De fet, quan no hi ha creixement entren en pànic. La majoria de les economies fa 30 anys que veuen augmentar el seu PIB, però això només ha servit per fer més rics els rics i perquè creixi la desigualtat entre ells i els pobres?»
