Democràcia, transparència, llibertat d´expressió. És molt fàcil proclamar-ho cada dia. Més difícil és practicar-ho. Aquesta setmana, una nena de 8 anys ha mort a Blanes mentre esperava l´arribada d´una ambulància. Reacció del Politburó de la Conselleria de Salut: tapar-ho tot. I ho deixa escrit: «Els únics canals de comunicació vàlids sobre aquest cas són els canals oficials del Departament de Salut». Què vol dir vàlids? En una societat democràtica, també ho són els sindicats, els familiars, els testimonis i qui tingui informació. Però el conseller Comín, que dirigeix la conselleria menys transparent de la Generalitat -recordin que va amagar durant una setmana l´enterovirus-, si és que n´hi ha alguna de transparent, ja ha aconseguit el seu objectiu.
Algun diari, que sobreviu gràcies a les subvencions, i està més preocupat a lloar el Govern que a explicar els problemes reals del país, minimitza la gravetat dels fets. I, de rebot, Comín converteix l´alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez (PSC), en un titella al seu servei, obligant-lo a desmentir en públic allò que el conseller li ha explicat hores abans. I Lupiáñez no havia fet prou el ridícul dimarts que dijous hi va tornar en el ple municipal: «Amb l´objectiu de donar informació, en vaig donar massa». Què vol dir que en va donar massa? És que una societat democràtica no té dret a rebre informació veraç i puntual? Per què els governants han de controlar què podem saber i què no els ciutadans? És clar que, des que el jutge estrella de la República Catalana se sent ufanós de vulnerar les lleis, tot és possible.
