Cartes

Jaume Figueras Responsable de Comunicació de l´Ajuntament de Calonge

L´Ajuntament de Calonge va rebre la reclamació del senyor Jordi Parella en referència a l´incident que va patir la seva gossa amb una pilona al carrer Llescadors. Es tractava doncs d´una reclamació de responsabilitat patrimonial, i així es va tramitar, requerint els informes pertinents de cada àrea i la documentació necessària al ­senyor Parella.

Cal recordar que en els procediments de responsabilitat patrimonial, el reclamant ha de provar els fets, i no n´hi ha prou d´exposar la seva versió. Un cop tramitat l´expedient, analitzada la documentació i vistos els informes aportats per les àrees, no va quedar provada la relació directa entre l´incident i la responsabilitat de l´Ajuntament.

Com qualsevol administració, l´Ajuntament de Calonge ha d´assumir la responsabilitat quan queda clarament provat que el dany causat és per un mal funcionament d´un servei municipal, i que hi ha una relació de causa efecte entre aquest mal funcionament i els danys causats. En aquest cas, el reclamant no va provar això i és per aquest motiu, i després de seguir els tràmits legals que són d´aplicació en un cas de responsabilitat patrimonial, que es va desestimar la petició del senyor Parella.

En record d´en Francesc Quintana Mas i en agraïment del Dr. Bernat Queralt

mercè campeny sils

Avui fa 6 mesos que vas marxar suaument, sense soroll, sense queixar-te, amb un patiment silenciós, però mantenint les teves ganes de viure fins l´últim sospir de vida. Van ser tres anys i mig de lluita sense descans, d´operacions complexes, i de tractaments molt agressius que et deixaven dies sen­cers al llit, amb un malestar ge­neral que se´t feia insuportable, però sempre remuntaves i ho superaves acompanyat per l´optimisme i el positivisme que et caracteritzaven, tot amb una única finalitat: plantar cara a la malaltia i guanyar. Al final no va poder ser i vas haver de marxar precipitadament, deixant moltes coses per fer, moltes coses per dir i ense­nyar. Per nosaltres has estat un exemple de lluita i valentia, una lliçó de vida.

Durant aquest temps, un dels teus puntals va ser el Dr. Queralt, que t´escoltava sempre sense reparar en el temps que invertia en la visita, que t´animava i et tractava com si fossis l´únic pacient d´a­quell dia. Les males notícies sempre es vestien de tendresa i no semblaven tan dolentes, et feia sentir segur, i encara que ell coneixia el fatal desenllaç mai t´ho va deixar entendre. Recordo que dos dies abans que ens deixessis et va venir a visitar a planta, una visita de cortesia i plena de sensibilitat, més com a amic que no pas com a metge, vàreu estar parlant una bona estona. La seva visita et va animar i agradar molt.

La família d´en Francesc Quintana i en nom d´ell, volem donar les gràcies al Dr. Bernat Queralt pel tracte rebut durant tot el temps que va durar la malaltia d´en Francesc i pel seu suport i sensibilitat en un procés tan dolorós.

Albert Soler Bufí amb la tertuliana

joan enric carreras i mercader bellcaire d´empordà

Albert, ja saps que sempre segueixo els teus escrits i penso que aquesta vegada no seràs convidat a la paella daliniana empordanesa que només els elegits poden gaudir en el paratge sublim dels tocats per la tramuntana; en altres paraules puc dir que no seràs vist com un patriota, en posar vilment la teva ploma al servei dels no procés, la bicoca inventada gràcies a un sentiment majoritari on uns quantsllestos ens han venut disfresses de diversos colors, que segur que els ingressos han sigut bons, atès que volen seguir oferint parcel·les al cel, com han fet des de fa més de 2.000 anys una altra colla de llestos. Seràs lapidat i llançat als inferns enl posar en dubte l´honestedat de la marquesa, que encara ara enyora uns temps passats on era bandera, junt amb uns altres que també es van passar de llestos, però fixa´t bé que moltes coses les fan junts, atès que els principis de fet són els mateixos, seguir vivint de la bicoca i anar fent, pels segles del segles, amén.

Temps normal

Paquita Xarles Arnau GIRONA

Han passat les festes nadalenques, els petits i els joves tornen a l´escola, els polítics continuen mentint, tot sembla normal però no ho és. Tots veiem com ens anem empobrint, ens costa d´arribar a finals de mes, vivim un hivern dur, temperatures baixes, poc sol i molta humitat. Moltes persones passen fred perquè no poden pagar les factures de llum o gas que haurien de gastar, i el més greu i trist és que hi ha persones que viuen al carrer. Els ajuntaments i entitats socials els recullen a les nits de fred, però de fet estan sense sostre. No és un problema de fàcil solució, les causes són diverses però sí que caldria que tots col·laboréssim i aportéssim el nostre granet de sorra, que no sempre són diners.

Volem arribar a la lluna i més lluny i no som capaços d´aconseguir que tothom tingui un treball digne. Tenim tècnics i mestres per a tot, potser massa, i ens falten educadors que ens ensenyin a viure sense malbaratar. Llencem moltes coses útils. Vivim moments difícils. Potser caldria canviar la nostra manera de pensar i d´actuar.