Catalunya encara necessita crear 200.000 llocs de treball per arribar a tenir una taxa d´atur del 7%: aquest és el càlcul que fa la Cambra de Comerç de Barcelona. I, per fer-ho, conclou, caldrà crear 16.000 noves pimes amb una dimensió mitjana de 8,9 treballadors.
La reducció de l´atur és lleugerament diferent a l´evolució de l´atur. Mesura la diferència de l´atur a partir de la de la primera dada. Per exemple, no mesura l´atur d´avui menys el d´ahir, sinó que mesura l´atur d´ahir menys el d´avui. De fet no mesura l´augment o baixada d´atur, sinó la seva reducció. Doncs bé, la reducció de l´atur històrica ha estat la següent: l´any 2008 fou del -33,3%, l´any 2009 del -16,8%, any 2010 del -1,4%, any 2011 del -4,6%, any 2012 del -5,4%, any 2013 del 5,1%, any 2014 del 7,8%, any 2015 del 9,9% i any 2016 del 11,2%. Es pot veure primer la forta destrucció de treball a l´any 2008 quan la banca va descobrir que hi havia una bombolla immobiliària i va decidir tancar en sec el crèdit a la construcció. També la brusca frenada amb el pla de Zapatero a l´any 2010, construint voravies i jardineres, i el retorn a la creació de treball a partir de l´any 2013, primer tímidament però després de forma molt important.
En el gràfic que acompanyo hi ha la corba de la reducció de l´atur i la del PIB mensual. Es pot apreciar aquí que ambdues corbes tenien la mateixa evolució des del 2009 fins la primavera de 2012. A partir d´aquest punt la reducció de l´atur s´ha separat notablement del creixement del PIB degut a la segona reforma laboral. La primera reforma, la del setembre 2010 del govern Zapatero, no va tenir cap efecte, però sí que el va tenir la segona reforma de febrer 2012 del govern Rajoy, possibilitant que és creés més treball que no pas el creixement de l´economia. A partir de la reforma s´ha pogut crear 3 o 4 vegades més treball percentual que el creixement del PIB de forma que el 2013, amb un PIB negatiu, la reducció de l´atur ja era important. Es va trencar un vell principi que diu que l´economia necessita com a mínim créixer un 3% per poder crear treball. Les dues corbes han anat evolucionant de forma paral·lela fins que el gener de 2016 el creixement del PIB va ser lleugerament millor que la reducció de l´atur. A partir de llavors la reducció de l´atur continua creixent encara que el PIB redueixi el seu increment.
Tot plegat indica que hem donat un tomb al problema de l´atur, car ara és capaç de créixer amb una feble evolució de l´economia. Això passa perquè hem superat el llindar de la por al consum que ens havia posat la crisi i ara el consum intern fa feina, creant treball. És com quan un s´ha d´aprimar: primer costa molt i, quan el metabolisme ha canviat, llavors és fàcil mantenir els resultats. Podem concloure, doncs, que el metabolisme de l´economia s´ha adaptat per crear treball, ha agafat seguretat i sap crear empreses, no sé si amb beneficis, però sí com a mínim amb prou sostenibilitat per durar en el temps.
Les comarques de Girona han tingut fàcil fer aquesta adaptació, sobretot les que no havien fet una immersió en la immobiliària massa gran. Així, les comarques de l´interior ara tenen un atur relativament baix, per exemple la Garrotxa té un atur del 8,9%, amb Besalú amb l´atur inferior del 5,8%, per tant en plena ocupació. L´Alt Empordà té un atur enregistrat del 15,5%, el Baix Empordà del 15,5%, la Selva del 15,8%, el Gironès del 11,7%, el Pla de l´Estany el 8,5%, el Ripollès el 9,2% i la Cerdanya del 7%. Queda clar que a les comarques costaneres els costa més crear treball, car la construcció tenia un pes massa elevat en la seva economia i han d´aprendre a viure sense ella. El Pla de l´Estany i la Garrotxa s´han espavilat amb l´exportació i la Cerdanya i el Ripollès amb el turisme de muntanya.
Els analistes diuen que el treball és massa precari, i tenen raó. Però cal saber que serà així fins que no s´arribi a la plena ocupació, tant per raons de mercat, com perquè costarà molt trobar treball per a les persones que encara no en tenen -es suposa que són les que tenen menys capacitat. Cal insistir que el treball de qualitat passa per tenir una millor característica professional, no essent possible ensenyar un paleta a dissenyar fórmules per a fàrmacs, per exemple, per més hores de formació que hi posem. És un clàssic dels sindicats dir que qualsevol persona pot canviar de professió si se li dona la formació adient. Això no és cert. La formació important es fa a primària i a secundària. Si un alumne no ha après determinats conceptes, optarà a una majoria de feines manuals, per més que li vulguem ensenyar quan tingui 40 anys.
Per tant, el proper pas serà el de millorar la formació i la capacitació dels joves per preparar-los per a noves feines més qualificades. Faríem bé de resoldre el problema de disciplina d´ESO, i caldrà doblar els recursos en formació professional. Cal trencar la tendència dels joves a estudiar batxillerat per només fer el primer curs, llavors fer FP per només cursar el primer curs. No ens calen alumnes de primer curs, calen alumnes de formació professional de grau superior. És per aquí per on passa la feina de qualitat i estable i això demana que ens reinventem novament, explicant que la formació que es necessita ha de ser l´adient per als futurs treballs a les empreses. De què serveix tenir dos màsters en temes que no es necessiten en el món laboral? Per estar a l´atur.
