A La Caixa,
en castellà
Carles Juvanteny Comamala Sarrià de Ter
Serveixi aquest avís per a tots aquells/es que vulgueu comprar un immoble a Servihabitat, empresa gestora de La Caixa.
Si es dona el cas que desitgeu comprar alguna propietat oferta per l´entitat abans esmentada, heu de saber que un cop hagueu confirmat l´operació rebreu un contracte de compravenda. Fins aquí tot normal, però la sorpresa arriba quan t´entreguen el document redactat en castellà.
En un primer moment vaig pensar que el gestor immobiliari me´l havia enviat en aquest format per error i li vaig fer arribar la reclamació oportuna per tal d´obtenir-lo en català. La resposta que he obtingut fins a la data d´avui és que l´aplicació que s´utilitza només té el contracte en castellà i que si vull tenir-lo en català ja miraran què poden fer-hi però que ja puc anar esperant.
Senyors de La Caixa, no creieu que aquestes coses s´haurien de tenir en compte abans de delegar a empreses que mostren poc respecte per a una part molt important d´aquest país?
I nosaltres, voleu dir que de vegades no tenim el que ens mereixem?
L´altra cara de l´hospital Santa Caterina de Salt
Sandra Pastor Gómez girona
Escric aquesta carta per expressar el dolor que encara sento pel tracte rebut a la unitat de cures pal·liatives de l´hospital Santa Caterina de Salt, on ma mare va estar hospitalitzada fa uns mesos. Podríem dir que aquells últims dies van ser els pitjors, i no precisament per l´avanç de la malaltia, sinó pel tracte rebut en aquella unitat. Amics i familiars vam ser testimonis de com ma mare era tractada de manera freda per part de la majoria del personal, poc empàtic i poc respectuós (no es van respectar les seves voluntats com a malalta i van continuar donant-li medicaments que ella havia expressat que no volia prendre). A més a més, la seva doctora no era gens clara: no ens informava degudament sobre la medicació, ni el progrés de la malaltia i era molt ambigua en les seves respostes.
Ara per ara, encara seguim esperant l´expedient mèdic de la meva mare, que no ens volen facilitar. El vam sol·licitar durant la seva estada i l´únic que van fer és donar-nos l´expedient d´un altre hospital on havia estat prèviament. També, en el seu moment vam sol·licitar un canvi de doctora, que va ser denegat. Com que l´hospital no va respectar dos dels drets que marca la llei, vam passar a les reclamacions, però aquestes van ser arxivades per l´hospital sense ser estudiades i sense tenir en compte la veu dels familiars. Després de tot el patiment acumulat, vam decidir recórrer a diferents organismes. Per part de la sanitat pública només hem rebut un: «Sentim molt els malentesos que hàgim pogut ocasionar» i amb aquestes paraules representa que ens hem de conformar. A dia d´avui, seguim lluitant perquè tot això no quedi en l´oblit.
Faig aquest escrit també en nom d´altres famílies que ens vam haver d´acompanyar en uns moments on l´únic que volíem era poder-nos acomiadar en pau d´un ésser estimat i no haver d´estar discutint amb el personal de l´hospital. El mal que ens van fer durant aquells dies no ens el pot apaivagar ningú; ni un «Ho sento molt», ni un «T´acompanyo en el sentiment». Cap d´aquestes paraules ens pot fer oblidar la poca professionalitat i falta de respecte que vam patir.
Carta d´agraïment a l´EAP de Bàscara
Família Teixidor-Camps
Avui ens ha deixat la Pilar Darnés Coll, la padrina, com l´anomenàvem nosaltres.
El seu cor, tan gran com fort, s´ha anat apagant lentament i en silenci. A casa, i envoltada de tota la família, ha esperat que arribés aquella mort que sempre havia desitjat: una bona i dolça mort i això ha estat possible gràcies al gran equip de professionals que conformen l´EAP de Bàscara.
Gràcies a tots (administratius, metges i infermeres) per la vostra gran humanitat, per la paciència, per totes les vegades que vau venir i que ens vau trucar.
Gràcies per saber-nos escoltar, per entendre i per compartir les nostres pors, dubtes i angoixes.
Gràcies perquè sempre vau tenir les paraules justes (algunes amb accent de Lleida) per donar-nos suport, consol, ànims... i mil gràcies per fer-li, sobretot a la mare, menys feixuga la responsabilitat de cuidar.
Trobarem a faltar molt la padrina. Però ens deixa un gran llegat de records bonics que ens ajudaran a seguir endavant amb la mateixa força i ilusió amb què ha viscut aquets 94 anys, malgrat els dies tristos que han omplert la seva vida.
La recordarem animant-nos a la línia d´arribada del cros de Saus, ufanejant-se que les seves nétes corrien tant... o les berenades sota el Pi de la Lluïsa, les excursions amb bicicleta fins a la Font del Mal de Ventre o al Molí de la Rata, les tardes d´estiu jugant al parxís, els dinars familiars i tants altres records que perduraran en nosaltres per sempre més.
Gràcies EAP de Bàscara per alleugerir el dolor físic i emocional. Seu i nostre. Us estarem eternament agraïts! Podem dir, amb el cor a la mà, que morir amb vosaltres ha estat un luxe.
Gràcies per ser-hi, amb cos i ànima.
