Cartes

Joan Pi i Ventós girona

Confesso, amb un orgull indissimulat, que vaig estar exercint la meva professió de docent, mestre i director, durant prop de quaranta anys a Germans Sàbat. Hi torno, molt sovint, a retrobar-me amb els molts amics que allà hi tinc. Amics de sempre. És inexplicable el goig de sentir-me apreciat. Faig parada al Taller Alcalà. Els dos germans, en Joan i en Manel, han aconseguit que el seu taller de reparacions d´automòbils tingui la solera i el prestigi, que es mereix, com a mèrit al seu treball, dedicació i professionalitat. No cal dir que per a un mestre és la major de les recompenses comptar, entre els seus ex-alumnes, amb persones que han assolit un rol de distinció en el tarannà de la vida. En Joan és avui el responsable municipal de Mobilitat i Urbanisme. Feina i dedicació no n´hi falten. Ell és un gironí lliurat a la seva ciutat amb una responsabilitat fora de tot dubte. En Manel, únic comissari de l´Estat Espanyol de la FIA, ha aconseguit que en el seu taller només hi manquin les «tres estrelles Michelin» de qualitat inqüestionable. Crec que el sector de reparacions de cotxes hauria d´imitar el de la restauració en aquest aspecte qualificatiu. Les «estrelles» dels restaurants tenen la seva màxima ponderació en el Celler de Can Roca. Casualitat que també estigui a Germans Sàbat? No. Testimoni d´una feina engrescadora i molt ben feta.

Germans Sàbat ha aconseguit superar l´etiqueta de Patronato Escolar de Suburbios, i de suburbi en tot, dels anys seixanta del passat segle amb una pàtina d´evolució positiva i exemplar en el context gironí i català. Un barri extrem que s´ha transformat en un lloc de consolidació gironina. Cal ressaltar-ho.

Mans Unides 2017

Mª Àngels Pagès ventalló

Anem avançant, però segueix essent incomprensible que segons dades de la FAO, uns 785 milions de persones continuïn patint fam en el món. El lema d´enguany de la Campanya de Mans Unides que tindrà lloc demà diumenge 12 de febrer, és ben interessant: «El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa». Com és habitual es farà una col·lecta a totes les parròquies a benefici dels projectes de lluita contra la fam i la pobresa que aquesta ONG recolza a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. A tots se´ns convida a reflexionar respecte aquesta injustícia i a col·laborar dins les nostres possibilitats.

Dins el marc del Trienni que es va encetar l´any passat i que es perllongarà fins al 2018, es tindran en compte aquestes tres qüestions essencials: el malbaratament d´aliments, la lluita contra l´especulació alimentària i el compromís amb una agricultura respectuosa amb el medi ambient. Els aliments que es produeixen haurien de ser per al consum humà i no com a especulació i negoci. No hi ha dret que el mercat financer impedeixi l´accés als aliments a milions de persones. Tampoc que una tercera part del menjar acabi llençant-se. Segons dades de Mans Unides, 1.300 tones d´aliments cada any acaben a les escombraries.

L´alimentació es un dret que deriva de la dignitat inherent a la persona humana. L´ONU, l´any 1966, en el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals va signar: que s´havia d´assegurar la distribució equitativa dels aliments mundials en relació amb les necessitats. Estem ja en el segle XXI. La possibilitat de generar recursos per a tothom ja no és una utopia. El que sí és un escàndol és que encara cada dia milers de persones morin de fam.

Carta de resposta

a Jordi Sánchez

Jordi Soler i Casals alcalde de calonge

En resposta a la carta del senyor Sánchez sobre el robatori que va patir en el seu vehicle al carrer Mestre Numància de Sant Antoni, li he de dir que lamento aquest fet, i que des de l´Ajuntament de Calonge fem tot el que està al nostre abast i més per evitar aquestes situacions. La Policia Local treballa amb constància i dedicació absoluta, amb els mitjans humans i materials de què disposa. Ara bé, també li he de dir que la seguretat no és una competència única i exclusiva de les policies locals, sinó que és compartida amb el cos de Mossos d´Esquadra, a qui he d´agrair també l´esforç, la professionalitat i la bona entesa que hi ha en matèria de coordinació policial. Això li dic només perquè a la seva carta sembla que m´atribueixi a mi totes les competències i responsabilitats en aquesta matèria i no és així.

Sobre la solució a aquest problema, és totalment fals que l´ajuntament no proposi cap solució. De fet, hem intensificat els esforços per evitar aquest tipus de robatoris, hem augmentat el control policial, hem identificat i detingut diverses persones que podrien estar relacionades amb aquest tipus de robatoris, de la mateixa manera que estem implantant un sistema de control amb càmeres que ens ha de permetre millorar la seguretat al municipi. Aquestes són algunes de les actuacions que fem, i que estem segurs que donaran el seu fruit.

Estimem i respectem

els animals

Lídia Angelats Jordà ripoll

Fent costat a una noia de Ba­nyo­les que té dos peluts que estima amb bogeria, perquè han entrat a la seva vida. Els animals que entren a la nostra vida els tenim com a fills, sabent que ells no podran fer gaire per nosaltres. Són agraïts, bons companys. Ara se les agafen amb les caques de gos. I espera quan arribin les orenetes, divines orenetes. Ja tremolo.

És que la humanitat recula. Hi va haver un moment en què semblava que faríem un món de tots, digne de ser viscut. Hem retornat de cop als «temps de Rei Pepet» quan corria per la terra. El capitalisme està que bull i ja veus l´altra cara de la moneda d´aquest món tan ric.

Fa gràcia, les caques de gos. Un periodista vostre va gastar tota una pàgina sencera per fer saber com odiava els gossos. Tot això en un món en què l´home genera més merda aniquiladora que mai. La «sopa de plàstic»; els peixos se la mengen irremeiablement perquè s´ha fet del mar i l´oceà. Una bassa que suqueja de tota la química, de tota la deixalleria que no pot ni podria digerir mai, i cada vegada se n´hi aboca més.

Vaig a passeig per la ruta del ferro de Ripoll i vas mirant-t´ho tot. Sempre llaunes i més llaunes, plàstics de totes mides, enganxats a les margeres del riu. Intento collir-ne però no es pot perquè és absurd. En reculls dos i mes enllà ja n´hi ha quatre més. I vas mirant. I demà igual. Això fa anys que passa. Pedagogia seriosa? No es vol pas fer. Només comprar, comprar, comprar.

La caca de gos és biodegradable. Al seu temps es desfà completament. Això per comparar la gravetat d´un fet i de l´altre. Recollir les caques s´aconseguirà un dia. Aturar el canvi climàtic generat per l´activitat humana serà gairebé impossible.

Semblem aquells gossets juganers que trituren el seu matalàs sense pensar que vindrà la freda nit i ja no el tindran.