Les «taules» de la llei mal interpretadesMàrius Viella La Bisbal d´Empordà
Les «taules» de les lleis espanyoles, en aquests moments administrades, imposades i executades per un govern d´arrels franquistes que en principi s´anomenava Alianza Popular (de Fraga Iribarne), i ara Partido Popular (PP) i encapçalat pel president del Govern de l´Estat espanyol, Mariano Rajoy Brey, manquen d´allò que en democràcia se´n diu drets civils i drets humans, com també de sentit comú, que tothom sap que és el menys comú de tots els sentits. De ben segur, que si la justícia gaudis de la independència per la qual es va crear, les mancances no es farien notar; però com en tot en aquest món, no tothom és perfecte i sí pot ser vulnerable; alguna cosa no deu estar prou ben especificada quan dona peu a diferents interpretacions la lectura d´un mateix article, llei o causa penal.
Faig aquesta reflexió perquè em costa d´entendre que, en aquest país anomenat Espanya, la corrupció hagi proliferat escandalosament arreu i sense cap control, fins que un dia algú va denunciar irregularitats que sortosament es varen escoltar i sembla que s´estan estirant fils, però que de ben segur es trencaran, perquè són molt llargs perquè venen de molt lluny.
Els fils que no venen de tan lluny i que tots els dimonis estiren, són els que els demòcrates catalans han enfilat per intentar esbrinar i saber si Catalunya té dret a decidir el seu futur, i això s´ha de fer mitjançant les urnes, però la resta de l´Estat espanyol s´oposa, i fins i tot Catalunya té membres del govern de la Generalitat, entre ells l´expresident Mas, que estan cridats a asseure´s al banc dels acusats per haver exercit democràticament i en compliment dels encàrrecs de la majoria dels ciutadans de Catalunya.
El recent judici a Artur Mas implica que els jutges, per dignitat, haurien de fer la seva feina, seguint i exercint allò que varen estudiar i que es varen comprometre a final de carrera; quan la justícia té ideologia política vol dir que no hi ha justícia, però si injustícia; s´ha de procurar que la bena tapi els dos ulls dels jutges que volen impartir drets i deures.
Radiografia de la ciutadania de Catalunyajoan boronat lecha blanes
En l´àmbit individual, la independència de Catalunya, seria un canvi d´estatus beneficiós o perjudicial segons el cas de cada ciutadà. El desig d´independència per a alguns pot ser més que res per qüestió econòmica i per altres, sense menysprear la raó econòmica, pot ser més per qüestió d´identitat i dignitat. Els grans propietaris, gent amb carrera, gent amb una bona feina, rics en general, etc., tenen molt de mèrit arriscant el seus privilegis en quelcom desconegut; mentre que aquells de classe humil, sense gaire res a perdre, econòmicament parlant, el mèrit és l´esforç i la lluita. A l´altre extrem hi ha els colons espanyolistes i botiflers, els de la «España una y grande» (lo de «libre» sembla no importar, doncs voten els partits més corruptes); classificats també en dos grups: l´estranya classe humil que anteposen, per sobre de la qüestió econòmica, el seu anticatalanisme obsessiu de voler exterminar la cultura catalana; estranya per què no tenen res a perdre i molt a guanyar amb la independència, i tot i així, la rebutgen. Al contrari que en el cas dels independentistes, tenen poc mèrit els més privilegiats, falsos patriotes, que no volen arriscar privilegis; llur interès econòmic és més evident que llur espanyolisme.
Barrejats entremig d´aquests col·lectius hi ha la classe política, o casta, definició molt encertada. Uns es declaren favorables i altres contraris a la independència. Òbviament, tenen més mèrit els que en són favorables, si ho són amb sinceritat, ja que arrisquen llur carrera política.
Si deixem de banda interessos individuals, no hi ha dubte que la independència beneficiaria en tots els aspectes el poble de Catalunya (millors infraestructures, seguretat social, pensions, etc.).
Que cadascú és classifiqui segons les seves conviccions.
Els joves també ens conscienciemlaia torres montoro vilafant
El dia 27 de gener se celebra el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l´Holocaust. Per aquesta raó i per anar preparats al viatge d´estudis d´Alemanya i Àustria, nosaltres els alumnes de primer de Batxillerat de l´institut de Vilafant, conjuntament amb sis instituts més de l´Alt Empordà, vam emprendre una sortida a la Jonquera el passat 30 de gener del 2017.
Primer vam fer una curta visita guiada pel museu MUME, on vam poder gaudir de molta informació sobre la història. Seguidament ens van reunir al centre cívic de la Jonquera on es trobaven l´alcadessa, el director del MUME, la Nora Gaón (directora del Museu dels combatents del gueto, Israel) i la Pilar Cabratosa (exiliada i filla d´un deportat a Mathaussen).
A més d´escoltar les persones mencionades anteriorment també vam veure alguns microprojectes que havien realitzat els altres instituts.
Ha sigut una molt bona experiència viscuda i acompanyada d´unes dues-centes persones que hi eren amb el mateix motiu que nosaltres
