Després de la victòria d'en Donald Trump a les eleccions americanes han anat sortint anàlisis per intentar explicar les causes d'aquest resultat tan sorprenent i nefast. Ha costat una mica, però al final n'han sortit uns quants.
En un món dominat per l'estil «tertulià» sembla que per trobar-hi la raó van guanyant terreny dues explicacions, primera, que en Trump ha estirat el vot de l'americà blanc de classe mitjana i empipat i, segon, la visió negativa de la Hillary com un membre de la classe política establerta.
Sense saber-ne gaire, les dues explicacions em semblen encertades, tot i que crec que es queden en la part més superficial i no ajuden a entendre i a aprendre.
Com s'expliquen doncs altres fenòmens com el resultat del Brexit, la progressió de l'extrema dreta a França, Alemanya, Gran Bretanya i a tants altres països? Fins i tot, per què el Tea party va tenir tan de predicament i va arribar a col·locar un membre seu com a candidata a la vicepresidència dels Estats Units?
Modestament, penso que hi ha una causa més profunda. La forma amb la qual els grans poders econòmics intenten mantenir i augmentar els efectes de la «revolució dels rics», un moviment en marxa des de la caiguda del sistema comunista.
Aquest canvi que ha trencat el pacte social dels anys 50, amb la reducció dels serveis públics, la reducció d'impostos als gran poders econòmics i la pèrdua del poder de negociació dels treballadors. El pla està basat en una campanya de fons a través dels mitjans de comunicació que es basa a difondre quatre idees molt senzilles:
No hi ha dretes i esquerres, només els de dalt i els d'a baix.
L'Estat se'ns menja amb impostos. Qui pugui que es pagui els serveis i sinó que es foti.
La política és una merda, és inútil i tots els partits són igual.
En política només hi ha blanc o negre, o guanyen uns o guanyen uns altres.
Aquesta ideologia ha anat entrant a dins la societat corejada pels mitjans de comunicació i els seus escolans tertulians i propicia el populisme i la seva conseqüència directa, la lenta i progressiva deriva cap a un món més injust.
Malgrat aquesta visió pessimista, penseu que ens ho podem mirar d'una altra perspectiva, què podem aprendre d'aquest desastre?
Les esquerres hem de fer pedagogia i difusió de just les quatre idees contràries.
Hi ha dretes i esquerres, hi ha una gradació progressiva que va des de treballar per la igualtat fins a promoure els privilegis.
Estem a favor d'un sistema d'impostos que ajudi a la redistribució de la riquesa.
La política de partits és l'únic contrapoder que pot tractar de tu a tu els poders econòmics.
Demanar la Lluna en un cove no porta a cap resultat, cal saber estirar, afluixar i pactar si volem resultats i no postures.
