Cartes

R. GARCIA DURÁ CAMÓS

Em dirigeixo a vostès per assenyalar una situació que em sembla vergonyosa.

A Olot teniu un monument als Vençuts extraordinari. Extraordinari tant pel que honora com per la realització. A més, aquest monument increïble ha estat fet per en Claudi Casanovas, un dels artistes ceramistes més importants del nostre país.

Malauradamet, cada vegada que porto algun amic a visitar-lo, me n´avergonyeixo. Per començar, em sorprèn que una obra d´aquesta qualitat i dimensions no apareixi en les vostres pàgines sobre els monuments que es poden visitar a Olot i no estigui tampoc indicat al carrer.

És veritat que no es tracta d´una obra que vol ser «exhibida», que vol «lluir». Tota la força, la potència de la peça està voluntàriament amagada. És per això que seria molt important que la petita explicació al costat del monument fos més extensa, que el visitant tingués la possibilitat d´entendre el sentit profund d´aquest monument únic.

Finalment, no estaria malament de treure els papers i les ampolles de l´interior del monument. Al meu parer és una falta de respecte per als vençuts i per a l´artista. A Olot teniu un monument extraordinari. Valdria la pena que se li donés tota l´atenció que mereix.

Agraïment a la infermera Dolors Xargay

Teresa Safarrés Bofill girona

És de justícia agrair infinitament el tracte, la professionalitat i l´entrega, així com el respecte i l´educació que he rebut de la infermera Sra. Dolors Xargay del CAP Santa Clara, al qual per­ta­nyo.

No ha sigut fàcil mantenir-se ferma en tots aquests aspectes durant tant de temps amb la malaltia del meu fill A.M.S. Han sigut més de quatre mesos, dia a dia, les cures a les quals ha estat sotmès després de sofrir una cel·lulitis necrotitzant.

No hi ha prou paraules al diccionari per poder expressar els meus sentiments envers aquesta persona tan especial.

Voldria fer-ho extensiu perquè també els ciutadans sàpiguen que en aquesta professió hi ha persones que a part de professionalitat tenen un tracte humà, molt necessari en aquests tractaments llargs i dolorosos físicament i psicològica, i per a mi ha sigut com si la Dolors hagués tractat un fill seu, cosa molt difícil de trobar avui en dia, amb el poc estímul que reben de l´Administració.

Bota malaia

salvador tarradas gualta

El proppassat dissabte, un locutor de la ràdio més escoltada afirmava que l´Estat espanyol està aplicant a Catalunya el suplici de la «Gota Malaia», quan en realitat es deuria estar referint a la Gota Xinesa. La Bota Malaia és un giny de tortura en forma de sabata amb cargols que es van estrenyent fins a trinxar tots els ossos del peu.

Postveritat i paradigma

Jordi Pausas parís

Lluís Racionero, en el seu assaig La postveritat és el paradigma escriu: «La paraula de moda -postveritat- designa el fenomen que es produeix quan els fets objectius tenen menys influència en la formació de l´opinió pública que l´emoció i les creences personals. S´assembla bastant a una ideologia però coincideix molt més amb un paradigma. Un paradigma és un conjunt d´acords sobre com considerar la realitat, una manera de veure el món, i d´interioritzar-lo, acceptada i compartida per un grup, i que defineix una cultura.

Cada societat té la seva pròpia visió de la realitat, del món, de si mateixa, de la relació amb el seu passat, amb la natura i amb la que anhela aconseguir. (..) La idea inqüestionada es concreta en l´existència d´un sol paradigma; d´una manera única i precisa de conèixer, el desenvolupament de la qual porta a la veritat. Però no és així».

És per això que de facto ha fracassat estrepitosament la imposició d´un sol paradigma en el món de les arts plàstiques, que exalça els gargots i esoterismes abstractes imposats com a «l´art únic i veritable» en el transcurs de la guerra freda cultural. No deixa de ser risible i abracadabrant que els ministeris de Cultura i els museus d´art contemporani segueixin excloent i menystenint les arts figuratives del nostre període històric. El disbarat és obvi. Com ho seria eliminar els professionals de la medicina, substituint-los pels xamans i curanderos que perviuen enmig de la ignorància, l´obscurantisme i la superstició més anacrònica i pueril...