Un dubte recorrerà els despatxos dels principals centres de poder, durant els propers mesos: després del triomf del Brexit al Regne Unit i la victòria de Donald Trump als EUA, serà capaç Marine Le Pen, líder de la ultradreta francesa, de propinar un tercer cop a la globalització i a l'ordre liberal creat després del 1945?

Si atenem els sondejos, un triomf de Le Pen al maig és l'esdeveniment més improbable dels tres descrits. Encara que va al capdavant de la primera volta de les eleccions presidencials, tots li auguren una clara derrota en segona ronda, sigui contra el candidat reformista, Emmanuel Macron o contra el líder del centredreta, François Fillon. En tots dos casos, però, rondaria el 40% dels sufragis (una cosa completament inabastable per al seu pare quan, el 2002, no va arribar al 20% dels vots, en segona volta).

Malgrat això, estem en precampanya i no es poden veure del tot els efectes d'esdeveniments inesperats (com el que ha afectat Fillon, favorit fins fa poc, però danyat per l'escàndol de la contractació de la seva dona per un treball fictici), en un país que «està en guerra», a més, contra l'Estat Islàmic.

No només això: dels favorits en competició, l'única que presenta un programa nítid és Le Pen (retorn al proteccionisme, combat a la immigració il·legal, referèndum sobre la permanència de França en l'euro), enfront dels candidats de l'establishment (Fillon i el socialista Hamon) i el poc clar Macron, que no ha revelat encara el seu projecte, però que pot contenir propostes poc acceptables per a una àmplia franja de votants, a esquerra i dreta (com una major liberalització del mercat de treball, que continuï amb la reforma laboral a la qual ell va donar suport). Així que no tot el peix està venut.