12M: Balanç i perspectives

La democràcia és tan forta com fortes són les conviccions dels seus ciutadans en el sistema, especialment el que lliga els representats amb els seus representants. L’abstenció, és a dir, no exercir el vot i acomodar-se al que altres decideixin, però alhora negar legitimitat als polítics escollits, debilita el sistema representatiu i afavoreix el populisme i els moviments autoritaris. Ha passat en el segle XX a Europa i ara ens torna a passar. A voltes el que fou tragèdia ara sembla pura comèdia.

L’abstenció de diumenge passat és com la bufetada que vols donar a altri i acabes rebent-la tu mateix. Sovint els més necessitats de polítiques públiques, acaben in absentia afavorint als que més li són contraris. Això també ho podem llegir en l’àmbit del vot sobiranista que, amb raó o no per estar emprenyat, deixa el terreny electoral en mans de l’espanyolisme en totes les seves variants.

Recordo que, com a membre del Comitè Central del PSUC, ara fa un grapat d’anys intervenia sempre en el punt en què valoràvem els resultats electorals i, si no vaig errat, es titulava: balanç i perspectives. És a dir en el balanç, els resultats són els que són, i els números, els escons, manen. Ara bé, les perspectives sempre poden ser diverses, perquè el temps fa mutar les opinions. Es poden sumar i restar escons de partits molt diversos que mai diries en campanya que són afins.

Les dades del 12M són clares. L’independentisme ha retrocedit fins a ser minoria al Parlament de Catalunya. Els escons i els vots d’Illa són més, força més, que els de Puigdemont. Esquerra retrocedeix molt i ha d’anar al racó de pensar. Els que no van votar el pressupost pel tema, deien, del Hard Rock, perden escons i ara són molts més els partidaris d’aquesta andròmina al Parlament que abans. La CUP té una gran davallada, però la culpa és dels altres. La dreta extrema i l’extrema dreta espanyolista arriba als 26 diputats. I apa! Els feixistes embolcallats d’estelada irrompen amb dos diputats. Compte amb l’ou de la serp!

Balanç concret d’una situació concreta, com deia un dels meus mestres. Desitjaria una altra cosa, però les dades són les que són, què hi farem. I les perspectives? Aquestes sempre s’han de deixar reposar. M’explicaré, en els propers dies entrem en una nova campanya electoral, les europees, i aquesta mediatitzarà qualsevol conversa entre els partits que vagi més enllà del contacte protocol·lari. Ara bé, la composició de la nova mesa del Parlament la marca el calendari i la seva presidència serà clau per veure on se situa cadascú. Més enllà d’aquesta data veurem a qui la mesa li dona la iniciativa de presentar-se com a president i si no surt, el rellotge correrà cap a una nova convocatòria electoral. Però de tot això, en parlarem en nous articles.

Subscriu-te per seguir llegint