En la panoràmica de Girona presidida pels campanars de la Catedral i de Sant Feliu, entremig del barroc de la seu i el gòtic de la basílica hi veiem una torre molt més modesta. Una torre que no té ni la monumentalitat ni l´esveltesa d´un i altre dels esmentats campanars que són com la targeta de presentació de la ciutat. Aquesta torre que té el seu origen en l´establiment del servei meteorològic, no té l´antiguitat de segles que tenen els campanars, ja que només compta amb poc més d´un segle d´existència.

Des de mitjan segle XIX s´anava accentuant l´interès per les observacions meteorològiques, que anaven prenent la categoria d´activitat científica. El catedràtic de Matemàtiques de l´Institut de Girona s´interessà per muntar un modest servei meteorològic que s´instal·là en una sala de la part més elevada de l´edifici docent. Amb uns aparells adquirits a càrrec del modest pressupost del mateix centre, uns altres rebuts, prèvia sol·licitud, del Servei Meteorològic de Madrid, i uns altres confeccionats pel mateix professor, es començaren a practicar les observacions sobre les oscil·lacions de la temperatura, la pressió, la velocitat i la direcció dels vents, la quantitat de pluja...

Aquell improvisat i casolà observatori fou també el lloc des del qual s´experimentà una altra important novetat científica. No pas per la utilització dels aparells dels quals disposava, sinó per la seva situació en la part més elevada de l´edifici. Es tracta de les proves del telèfon que es realitzaren el dia 27 de desembre de l´any 1877. Feia pocs mesos que ens havia arribat la sensacional notícia que a Boston, Graham Bell havia inventat un aparell que permetia mantenir una conversa entre dues persones situades a una considerable distància una de l´altra. Un enginyer gironí, Narcís Xifra i Masmitjà, treballava per a l´empresa industrial Dalmau, de Barcelona. Indústria que començà a adaptar el nou invent del científic de Boston. I els dies 26 i 27 de desembre d´aquell any 1877 es realitzaren unes proves a la nostra ciutat. El dia 26 des dels serveis telegràfics de l´estació del ferrocarril i, la nit del mateix dia, des dels del Govern Civil, s´establí comunicació telefònica entre Girona i Barcelona. Amb certa dificultat es pogueren entendre els dos interlocutors, mitjançant aquell modern descobriment. I el dia 27 es repetí l´experiència a l´edifici de l´institut del carrer de la Força. En l´estatge més elevat de l´edifici, que era en el que poc temps més tard es muntà l´observatori meteorològic, el mateix enginyer Xifra es posà en comunicació amb el Di­rec­tor de l´institut, situat a l´aula de dibuix que es trobava en la planta baixa. El professor recità unes poesies, i l´enginyer feu unes explicacions tècniques sobre el nou sistema de comunicació oral. Amb un èxit total.

L´any 1881, en desencadenar-se una forta tempesta, un llamp destrossà el modest observatori meteorològic. Però l´interès que les observacions havien despertat mogué a no tan sols recuperar el que s´havia perdut sinó, més encara, a construir una nova instal·lació amb totes les de la llei. I el nou servei es muntaria en una torre que destacaria en la silueta de l´edifici. En gravats antics, anteriors a la construcció de la torre, s´hi veu una espècie d´espadanya, que podria ser el campanar de l´antic convent de caputxins. Encara que el seu emplaçament no correspon pas al del temple conventual.

L´any 1881 es plantejà la construcció de la torre. Com sempre, el primer tema a resoldre era com cobrir les despeses de l´obra. En aquests casos les entitats de caràcter cultural o docent solien acudir a la Diputació. I la corporació provincial tenia per costum atendre les sol·licituds, sempre que es tractés de quantitats que encaixessin en els seus pressupostos. I així es va fer en aquesta ocasió. La Diputació pa­gà una bona part de l´obra. L´Institut hi aportà una quantitat provinent de la distribució dels drets acadèmics, amb l´autorització del Ministeri. El Governador Civil facilità les gestions necessàries. I la Societat Econòmica d´Amics del País hi donà el seu suport que devia ser més moral que econòmic. El Servei Central de Meteorologia envià aparells. I així la torre de l´Institut quedà incorporada a la silueta urbana. I el Servei Meteorològic facilità diàriament les dades corresponents a la climatologia local.

El catedràtic de Física, o si convenia el de Matemàtiques, es responsabilitzava del funcionament del servei. I encarregava a algun alumne la verificació de les observacions. No per treure´s la feina de sobre, sinó amb una finalitat pedagògica. L´encàrrec es feia a algun alumne que hi tingués afició o que visqués prop de l´Institut. Un d´aquells alumnes de confiança va ser un temps el que després seria un gran comunicador dels mitjans informatius, en Joan Viñas i Bona. Ell mateix ha deixat constància de quan, estudiant de batxillerat, va rebre l´encàrrec del ben recordat catedràtic de Física, senyor Joan Camps. El jove Viñas vivia en el carrer Claveria, ben a prop de l´Institut. I tres vegades al dia, matí, tarda i vespre, es feia present en la torre per fer la observació. Dades que seguidament havia de transmetre telegràficament a Madrid, el que feia baixant fins a la central de Telègraf, ubicada en l´edifici de Correus.

Després de la guerra del trenta-sis, el Servei Meteorològic es va militaritzar i el catedràtic que n´estava responsabilitzat, que era el de Matemàtiques, estava assimilat a capità del cos d´Aviació. Tenia com ajudant per fer les observacions un soldat. Un dels nois que exerciren aquest comès científico-castrense era el fill d´un dels conserges de l´Institut, el qual tenia el seu domicili en el mateix edifici. Aquell noi, en incorporar-se al servei obligatori, fou destinat al cos d´Aviació, amb residència a l´aeròdrom de Saragossa. Vacant la plaça de Girona se l´envià aquí, en comissió de servei. Oficialment es trobava fora del seu destí, que era a Saragossa, i en conseqüència, legalment cobrava les corresponents dietes. Amb la particularitat que vivia i complia les seves obligacions sense moure´s del domicili familiar.

Ja fa cinquanta anys que aquell edifici va deixar de servir com a seu de l´Institut de Segon Ensenyament. Tanmateix el desamortitzat convent de caputxins continua dedicat a activitats culturals, com a seu del Museu i de l´Arxiu de la ciutat. Des del seu canvi de dedicació ja no funciona allí l´Observatori Meteorològic. Per tant la torre ha deixat de fer la funció per la qual va ser construïda. Però es manté en el seu lloc totalment integrada a la panoràmica ciutadana, que és contemplada diàriament per centenars de persones, vingudes de les més diverses procedències, i que des dels ponts que uneixen l´esquerra i la dreta de l´Onyar disparen les seves màquines per emportar-se el record del que aquí han admirat. I en la visió gràfica de Girona mentre els emblemàtics campanars són l´expressió de l´espiritualitat de generacions de gironins, la torre ho és de la cultura.