Cartes

Llegint l´article d´aquest diari em venen els bons records de la coneixença i del meu tracte amb aquestes famílies. Ara, seria llarg d´explicar. Estic contenta que al final s´hagi desencallat el procés i sigui feliçment trobada una solució.

Per a molts gironins, duen l´estigma del que representa la seva raça i cultura, però són persones nobles i disposades a fer-te un favor si els necessites. Pujant fins a on viuen, tot i que per a nosaltres és entrar en un altre món, t´adones que formen una munió i una pinya que ja voldríem tenir molts de nosaltres entre els nostres propis veïns.

Haig d´agrair al meu amic i mestre Llorenç Carreras la seva lluita incansable vers aquestes famílies, amb companyia d´en Lluís Bosch Martí. Així és com es demostra ser ciutadà universal. I també estic agraïda a la Sílvia Paneque, que ha fet possible la llum en els moments foscos d´aquest procés.

Hi tinc persones que conec i que aprecio i m´estimo. Molts, des que tenien 3 anys i s´iniciaven en l´escola, i d´altres més grans amb qui he compartit moments únics. Desitjo que tot plegat sigui l´inici d´un futur esperançador sense oblidar les arrels que ens marquen a tots de per vida, i també a ells.

Comunicar esperança i confiançaJesús Domingo Martínez GIRONA

«Qui s´encarrega del molí té la possibilitat de decidir si moldre blat o jull (cugula)». És una sentència gràfica, d´enorme potencial, que convida a una llibertat responsable allunyada de qualsevol tipus de fatalisme. Els mitjans de comunicació, en un món en què les notícies circulen sense pagar aranzels, són molins. Això és: maquinàries que no funcionen de manera automàtica. Es pot i s´ha de decidir si els mitjans de comunicació serveixen a la trobada i la confiança o fomenten la desconfiança i la confrontació.

La comunicació serveix a l´espectacle o a la responsabilitat? Es fan aquesta pregunta els mitjans de comunicació? Se la fan els lectors, teleespectadors i radiooients? Quines són les claus des de les quals s´interpreta la realitat? Són preguntes que plantejava el papa Francesc en el seu missatge per a la Jornada de les Comunicacions Socials.

Soc catalanaConsol Xiberta i Jover GIRONA

Soc catalana, des de sempre nacionalista i en aquets últims anys m´he fet independentista.

Però ara, veig amb claretat, que no aconseguirem el nostre objectiu.

Hem fet un gran recorregut, amb sacrifici molt gran del nostre expresident. Hem demostrat la nostra voluntat de ser, ens hem manifestat cívicament,... però l´Estat espanyol ens ha posat a la via penal, i seguirà utilitzant tots els mitjans perquè no aconseguim la independència... com tantes vegades ens ha passat a la història!

No tinc ganes de tornar a celebrar un Onze de Setembre.

Em pregunto: No seria moment que ens ho tornéssim a plantejar, atès que l´objectiu ara mateix és inviable? Esperem un moment més oportú i mentrestant, anem fent feina per passar del 48% al 56 %

Amb aquest govern no es veu horitzó de cap mena i en canvi sí que tenim molt a perdre. Recordo un article de Juan José López Burniol, de fa bastants mesos, comentant que rectificar no és feblesa, és de savis.

Jo sé que hi ha molta gent que ho agrairia.