Cartes

«Ho hem fet», han afirmat. I sí, el18 de febrer del 2017 l´amor ha cridat amb força, amb la força d´un crit sortit del cor de moltes, moltes persones, milers, que han volgut aixecar la veu perquè els seus sentiments més nobles -aquells que són vertaderament humans- omplissin els carrers de Barcelona i arribessin a totes les llars: «Volem acollir».

És possible? doncs sí; fa molt temps que no s´havia sentit cridar -pacíficament però cridar- contra la hipocresia i a favor de la noblesa; contra la mentida i a favor de la veritat i del compromís; contra les dictadures i a favor de la llibertat de la ciutadania per a produir bondat; en contra de l´ambició, la ­corrupció, els robatoris i a favor de persones -que havent restat sense res del que era seu- afirmen «no volem diners volem oportunitat per sobreviure»; contra el terrorisme, i a favor de la convicció que l´amor és més fort i pot guanyar; contra els senyors de la guerra, els negocis d´armes, i les tanques i murs i a favor de pactes socials i portes obertes, a favor del migrant sigui qui sigui, vingui d´on vingui... El 18 de febrer és un dia històric. Els polítics han d´ajudar i treballar fent possible que el món sigui de tots. Hem de donar continuïtat a aquesta ànima gran que ha començat (molts fa molt de temps que ho lluiten) a mostrar-se públicament.

Trilingüisme sí, immersió noAndreu Moreno girona

Segons diversos sondejos recents, la majoria de pares catalans, entorn del 75%, preferim per als nostres fills un model trilingüe d´ensenyament en català, espanyol i anglès, en lloc de la immersió monolingüe en català. Formo part d´aquesta majoria de pares que prefereix el trilingüisme i m´indigna l´actitud del govern català. Aquests polítics que tant s´omplen la boca del «dret a decidir» ens fan impossible als pares exercir-lo, tot obligant-nos a passar de forma obligatòria per la immersió. L´alternativa és demencial i kafkiana: pagar milers d´euros de la teva butxaca per anar a judicis que duren anys i costeges tu davant d´una administració que pledeja sense fi amb diners de tots i, si al final, aconsegueixes una sentència positiva, els nacionalistes radicals t´insulten i t´assetgen perque abandonis. És lamentable que la majoria de pares catalans haguem de carregar amb una immersió obligatòria que rebutgem per culpa d´uns polítics que no respecten una llibertat real i efectiva d'elecció.

Barrets i gorresJoan Anton Cortès Morató LLAGOSTERA

Tinc setanta-quatre anys i vaig rebre l´educació pròpia del meu temps, en què ens ense­nyaven comportament cívic, saber estar, protocol social, etc. Sempre s´havia dit que els homes quan estan en lloc cobert s´havien de treure el barret, de la mateixa manera que també s´havia de descobrir en saludar una altra persona. Ara sembla que aquestes normes ja no serveixen i veiem tertulians, concursants, actors, cantants, inclús algun diputat, que no fan cas de la norma i estan asseguts en un plató de TV tan «panxos» amb el barret, gorra o gorro posat. En algun viatge que he fet quan hem visitat alguna església he vist més d´un home entrar-hi amb el cap cobert i segurament aquesta mateixa persona es descalça per entrar a una mesquita. No creieu que val la pena ressuscitar les bones maneres?

CarnestoltesFrancesc A. Picas la jonquera

Per Carnestoltes, i tot l´any, Sant Jordi es presenta a una plaça de Figueres disfressat de «Cavaller derrotat». Ens referim a Sant Jordi, patró de Catalunya, intrèpid guerrer, brau defensor de princeses del sinistre Dragó, segons ens explica la llegenda. El dissenyador ens mostra un Sant Jordi derrotat en una cruenta batalla, on ha perdut el cavall, la capa i els calçotets amb el risc que el ferotge drac se li cruspeixi d´una queixalada les delícies masculines que exhibeix.

Càritas està recaptant diners, per comprar a Sant Jordi, alme­nys, uns calçotets. L´alcaldessa de Figueres, l´atractiva Marta, quan ha de passar per la plaça on s´exhibeix Sant Jordi, per prudència, es fa acompanyar d´un municipal.

No es podria substituir aquest carnavalesc Sant Jordi, per un cavaller de debò?