La premsa de Madrid s'ha llançat en tromba a la jugular de Francesc Homs per haver dit que unes sentències condemnatòries del judici del 9-N durien l'Estat espanyol a la perdició. Editorialistes, articulistes i redactors de portades han negat la tesi del judici polític, però l'opinió pública espanyola no ho veu tan clar. Segons una enquesta de Gesop per a El Periódico, la majoria de ciutadans pensa que el judici a Mas està més motivat per una qüestió política que legal. En concret, el 52% ho veu d'aquesta manera contra el 38% que pensa el contrari. Per tant, la tesi del judici d'origen polític no és una ocurrència extemporània sostinguda només per una minoria de radicals, sinó per una percepció força generalitzada, i molts dels que la subscriuen van votar partits que la neguen. A Catalunya la tesi la comparteixen vuit de cada deu enquestats, una majoria que supera els percentatge de votants independentistes i inclou necessàriament persones representades al Parlament per algun dels partits dits unionistes.
Si vuit de cada deu catalans veu motius polítics en el judici del 9-N, almenys set de cada deu està a favor que se celebri a Catalunya un referèndum sobre la independència. Hi ha un decalatge enorme entre aquestes posicions de l'opinió pública i la composició de la cambra catalana, malgrat que hagi sorgit del vot dels catalans. Els diputats favorables al referèndum, comptant-hi els que només l'admeten si és pactat, suposa el 61% de la cambra i el 57% dels vots populars. I els partidaris de convocar-lo amb permís o sense (Junts pel Sí i la CUP) no arriben a representar la meitat del votants. La decisió del ciutadà davant de l'urna sempre respon a una complicada varietat de motivacions, que expliquen aquestes asimetries, però els partits catalans haurien de tenir present que les eleccions no són un xec en blanc i que si no sintonitzen amb el batec dels electors, la propera vegada els ho faran pagar.
Mentrestant, comença el judici del cas Palau, vuit anys després del primer escorcoll. Ineficàcies del sistema, dilacions buscades i la complexitat del sumari expliquen tant el temps passat com el fet que la vista durarà moltes setmanes. És un cas que ha de fer posar vermelles moltes persones: pagadors, cobradors, institucions còmplices o absents, particulars orgullosos de la medalla i despreocupats de la resta. Per dir-ho en paraules de l'exhonorable, no és un cas en què Catalunya s'agradi a ella mateixa.
