Cartes

He llegit la carta dels agents rurals, sobre l´assassinat de dos companys seus, i tinc la sensació que passat un temps s´oblidarà. L´assassí sortirà de la presó per bon comportament i ja estarà acabat l´assumpte. El mort, mort i enterrat i, qui dia passa any empeny. Matar amb aquesta facilitat no pot sortir tan barat. Quelcom no rutlla.

El pare d´una nena petita assassinada a Huelva ara fa pocs anys sentenciava: «Estem en una societat malalta».

La naturalesa amb els seus boscos, rius, mars i muntanyes, i els seus habitants, tots nosaltres, «humanoides», també ho estem. La natura està en perill constant. Entesa com a paradís per la Bíblia, ja fa temps que es visualitza com a paradís perdut del tot.

Tenen feina, senyors agents rurals, però han de continuar fent-la amb la convicció que estan complint amb el seu deure, que a la fi és en bé de tots.

I el càstig hi ha de ser per als defraudadors i, per als assassins, endurir les lleis. La màniga ampla que molts mandataris tenen, o per estalviar-se problemes o per por de crítiques de sectors egocentristes o políticament correctes, no soluciona res a la llarga. Ja no som nens. Som adults. Cal fer complir les lleis, no als quatre ­desgraciats de sempre, sinó a qui vertaderament fa mal i ha de ser tractat com a tal. Matar no es pot admetre de cap manera.

El Palau per tapadoraMàrius Viella La Bisbal d´Empordà

En el que hem vist de judici en el cas Millet i el Palau, jo, en cap moment he escoltat que ningú fes referència a l´expresident Jordi Pujol, que fou president de la Generalitat de Catalunya des de 1980 fins al desembre del 2003; aquest problema de comissions i de tràfic d´influències, ve de molt més lluny del cas Palau, el que passa és que no hi ha interès d´investigació perquè les adjudicacions d´obres sempre s´han fet a empreses grans que només han posat la firma, i que la feina l´ha feta els petits empresaris, que molts han tingut treballs de cobrar; tots aquests milers de Km de carreteres i autopistes construïts a Catalunya i a tot l´Estat en temps de democràcia han costat deu vegades més del que podia haver sigut el cost real. Si tenim en compte els sous excessius dels càrrecs administratius, les comissions, el pagat que no s´ha construït i els materials que s´han desviat a altres obres no incloses al pressupost.

Hi ha un gran interès per esclafar Artur Mas i l´independentisme per part d´un sector majoritari del Govern central, intentant posar una cortina de fum al seu greu problema de corrupció dintre i fora del govern i de la mateixa formació política arreu de l´Estat, que espero que algú estiri els fils de la construcció del primer TAV (tren d´alta velocitat), Madrid-Sevilla i continuar amb el tram Madrid-Lleida-Barcelona, passant per Yebes, que hi varen participar tots els convidats al casament Agag-Aznar, fins i tot Berlusconi.

És clar que s´ha d´esclafar la corrupció i fer vomitar als ­corruptes tot allò que han robat als contribuents!, però s´ha d´anar a cercar i tallar com més arrels millor, i si algú ha d´anar a Càritas per menjar un cop hagi vomitat, que no es preocupi que tots l´ajudarem, però l´important ha de ser que el contribuent recuperi l´espoliat, que de ben segur que podríem tornar a posar en solfa tots els serveis que la crisi ha eliminat.

Hi ha dos gats vells que sembla que li puden al ministeri fiscal; durant molts anys aquests dos gats es varen acaronar, i de ben segur que sabien per què ho feien i que sabien el que feien, atès que el ministeri fiscal ni tan sols els nomena per a res. Algú sap qui són els dos gats vells?