Jo tinc drets?cristina de ribot i saurina girona

Arran dels últims fets, afirmo que actualment la pràctica religiosa en els diferents ambients de la mateixa societat i els diferents àmbits de la vida, és cada vegada un dilema més extens.

Ja estem al segle XXI, se suposa que hem evolucionat, que hem madurat, que no volem cometre els mateixos errors, se suposa que tenim drets, entre ells la llibertat d´expressió i de la pràctica religiosa; és correcte ridiculitzar la religió per poder expressar la llibertat d´expressió? No, i doncs, per què la societat que lluita pels seus drets permet que vulnerin el dret de la pràctica religiosa?, per què tot i que provoca que per por a l´atac psicològic o per la vergonya, molta gent hagi d´amagar les seves creences per estar integrats i acceptats en aquesta societat que promet uns drets invisibles?

Quaresma, camí d´esperançaM. Àngels Pagès Ventalló

Així va qualificar el papa Francesc aquest temps quaresmal de quaranta dies que vàrem iniciar el dimecres de cendra. Sí, un camí d´esperança ja que ens porta cap a la llum que és Jesús ressuscitat i a celebrar amb goig la festa de Pasqua, la més important de tot l´any. Per això, l´església ens convida durant la Quaresma a preparar-nos per a una conversió sincera i a intensificar la vida de l´esperit per mitjà del dejuni, la pregària i l´almoina.

En el missatge per aquest 2017 utilitza un text molt significatiu de l´Evangeli de Sant Lluc. El relat de la paràbola de l´home ric i del pobre Llàtzer. Mitjançant aquests dos personatges ens alerta a fugir de la cobdícia que és una font d´enveges i obrir la porta del nostre cor a qualsevol necessitat que tots en trobem en el nostre camí. Els diners són necessaris però no ens poden esclavitzar. L´home ric està cec pel seu amor excessiu a la riquesa, que l´impossibilita de veure el pobre famolenc que està esperant ajuda en el portal de casa seva.

Com l´apòstol Pau que diu a Timoteu que la cobdícia és l´arrel de tots els mals, el Papa ens posa en guàrdia que els diners ens poden arribar a dominar fins a convertir-se en un ídol tirànic. En lloc de ser un instrument al nostre servei per fer el bé i exercir la solidaritat amb els altres. Ens pot ajudar a reflexionar aquest verset del mateix sant Pau: «Hem vingut aquest món sense res, i no ens podrem endur res.»

Homenatge a Francesc HomsFrancesc A. Picas LA JONQUERA

Els catalans que estimem Catalunya, rendim un sincer i ferm suport a Francesc Homs, a qui d´una manera injusta se l´ha sotmès a un judici incorrecte, acusat d´haver posat el passat 9 de novembre unes urnes de cartró, a fi que el poble català pogués expressar la seva voluntat de quin tipus de govern vol per ser governat.

Si pels senyors de Madrid es tractava d´unes urnes de joguina i l´enquesta era paper mullat, per què s´ha portat a judici el conseller Homs, sota unes lleis que no responen la voluntat del poble català? Estem, encara, en temps de Carnestoltes?

No està tot perdutANNA MARIA MUNTADA BATLLE granollers

Tot sovint vaig amb tren a primera hora del matí de Granollers a Girona, amb el tren ple d´estudiants, cadascun amb el cap cot mirant la pantalla del mòbil -sembla que no els interessi res més-. Però intentant parlar-hi m´he adonat que els encanta conversar de tot i he quedat sorpresa de la seva amabilitat en explicar-me els motius que els han dut a triar la carrera que estan cursant. Endemés, com que tenen accés a la premsa gratuïta, molts d´ells a la mateixa universitat, també estan al corrent de tota l´actualitat.