L'historiador britànic Felipe Fernández Armesto ha escrit un article, «El triomf de la força irracional», en el qual intenta explicar esdeveniments polítics com el «Brexit», l'ascens d'un bufó a la presidència dels Estats Units, o el rebrot dls nacionalismes i del populisme. I reconeix que ell mateix es va equivocar en pronosticar, després del sorprenent resultat del referèndum sobre la sortida de la Gran Bretanya de la UE, que la racionalitat de l'electorat i de la classe política seria capaç de corregir aquell disbarat. Gran error. Els diputats conservadors europeistes van oblidar les seves conviccions, els laboristes i els liberals tres quarts del mateix, i així va ser possible que prosperés al Parlament una tesi amb la qual gairebé ningú comptava. Una situació, adverteix Fernández Armesto, que portarà no pocs perjudicis a la base social que alegrement s'ha embarcat en aquesta aventura. «Presenciem -escriu- els desastres implícits en la presidència de Trump, en l'auge del populisme, en el consumisme desenfrenat, en l'espoli del medi ambient, en la desqualificació de la veritat, o en l'abandonament de tradicions civilitzades. I pel que hem vist, no podem fer res per frustrar-los».

Una destinació fatal que l'historiador compara amb la cerimònia anual en honor del déu indi Jagannath que concita el fanatisme dels seus adoradors quan el treuen en processó. Segons l'autor, al viatger anglès Sir John Mandeville li havia impressionat l'espectacle cap al segle XIV, però no content amb el que veia es va proposar exagerar la seva barbàrie afegint-hi fets que mai van ocórrer com que els devots es llançaven sota les rodes dels carros que portaven a l'ídol perquè aquestes els trinxessin mentre el camí s'untava amb la seva sang.

La veritat va trigar quatre segles a obrir-se pas però la imatge del fanatisme extrem es va convertir en llegenda i va propiciar l'aparició d'una paraula en l'idioma anglès, «juggernaut», que fa referència a «una força destructora, incontrolable i irresistible que aixafa tot el que troba, tant al que l'adora com a qui s'oposa».

Doncs bé, en opinió de Fernández Armesto vivim en l'edat del «juggernaut» i de moment poc podem fer per oposar-nos a aquest ímpetu destructor. La idea d'una força irresistible que s'apodera de la voluntat dels homes està en l'argument d'una famosa novel·la de l'escriptor austríac Stefan Zweig titulada Amok, paraula indonèsia que es pot traduir com «llançar-se furiosament a la batalla amb menyspreu absolut de la pròpia vida». Una força que es manifesta també (encara que en to menor) en moltes tradicions religioses i en no poques costums locals en altres parts del món. I les massives peregrinacions a la Meca i molts santuaris cristians amb fama de miraclers participen d'aquesta espècie de misticisme col·lectiu.

Ara bé, quan aquesta força irresistible de la qual parla Fernández Armesto sorgeix en la política estem davant d'una situació molt perillosa. Entre altres coses, perquè pot derivar en una nova forma de feixisme.