Permeti'm el lector que en aquest article vagi a referir-me a la ciutat de Barcelona, tan allunyada -en moltes coses- de les terres de Girona. I ho faig perquè crec que val la pena conèixer el que jo qualifico d'errors polítics municipals, i il·lustració del que cap alcalde o alcaldessa ha de fer en el seu municipi.
Potser les decisions de la senyora Ada Colau i del seu equip de govern estiguin motivades per bones intencions, intencions fins i tot justicieres -que no de justícia social real- però és que el món està ple d'errors fonamentats en bones intencions.
Les bones intencions és el títol d'una novel·la de Max Aub, un dels millors escriptors en llengua espanyola del segle XX, malgrat ser francès de naixement, alemany d'origen familiar, valencià de sentiment juvenil i adult i mexicà d'adopció en l'exili. Vull evocar que el 1939 va fugir a França com a exiliat, on va ser detingut al cap de poc temps acusat de ser comunista i ingressat en dos camps d'internament (Roland Garros i Vernet) per a presos polítics. Més endavant va ser portat a Marsella, detingut una vegada més el 1941 i deportat a un altre camp d'internament a Algèria, del qual va sortir al maig de 1942. Quatre mesos després va poder viatjar des de Casablanca al seu exili definitiu a Mèxic. He esmentat Max Aub per les bones intencions. Crec que no hi ha pitjor dany que una persona pugui rebre que quan se li fa mal amb alguna cosa feta amb bones intencions, perquè no s'atreveix a enfadar-se amb el causant. Doncs bé, l'alcaldessa de Barcelona hauria d'adonar-se del dany que ocasiona malgrat les seves bones intencions. I posaré alguns exemples.
Fa pocs dies es va treure de la màniga la justiciera decisió que els pares de nens que utilitzin les guarderies municipals paguin la quota segons els seus ingressos. Rebaixa per a uns, compensada amb la pujada per a uns altres. Més just? Potser aparentment. Però en un país en el qual la picardia és la que és, es perjudicarà les persones fiscalment honrades o amb ingressos no amagats i es beneficiarà els qui ingressen en economia submergida.
Una altra decisió que aparentment tendiria a una major justícia social va ser la relacionada amb la pujada de l'IBI, o impost sobre els béns immobles. Per a la senyora Colau l'IBI ha de penalitzar els habitatges segons el seu valor. Ho fa en una ciutat on els preus de pisos usats s'han disparat i tenen poc a veure amb el valor cadastral o el de reposició. Moltes de les persones castigades amb un IBI elevat són vídues o pensionistes amb pensions miserables que no poden seguir vivint i morir a les seves cases de tota la vida perquè la carestia de la vida a Barcelona -IBI inclòs- les expulsa.
I què es pot dir de la decisió de prohibir la circulació de cotxes vells? La bona intenció és per reduir la contaminació. Però resulta que -com és públic i notori- el major grup automobilístic europeu va estar trucant durant els últims anys les dades sobre contaminació en els seus cotxes dièsel nous. A més a més, creu la progressista senyora Colau que qui té un cotxe vell és perquè vol? No serà que no el pot canviar per un de més modern? Ha pensat a ajudar aquests barcelonins que no poden comprar-se un cotxe nou o de segona mà més modern? Ha apostat per millorar el transport públic col·lectiu?
Posat a parlar del transport públic col·lectiu urbà, s'han fet molts canvis en la xarxa, suprimint línies i creant-ne de noves. Les bones intencions eren de major racionalitat i major rapidesa teòrica perquè Barcelona sempre surt com una de les ciutats on el transport amb autobús és dels més lents d'Espanya. Per reduir temps, els responsables de l'empresa municipal de transports han suprimit parades: en alguns carrers de cada tres parades d'abans ara n'hi ha dues, més distanciades. A qui perjudica? Als usuaris del transport en bus en general i molt especialment a la gent gran o amb discapacitats físiques, que ara tenen la parada més lluny, tret que tinguin la sort d'usar les no eliminades. Poc social és també desviar la circulació d'autobusos gairebé cada diumenge perquè hi ha carreres o esdeveniments urbans. I poc social igualment són les freqüències de pas -de vegades més de mitja hora- dels autobusos en els caps de setmana. A qui perjudica? Sobretot gent molt gran.
Poc social sembla també la concessió de la targeta rosa, que es concedeix també en funció dels ingressos fiscalment declarats. Hi veus gent amb molt bona pinta utilitzant la targeta rosa, que a jubilats amb pensions justes se'ls nega pel seu nivell de «renda». No hauria de ser gratuït el transport públic per a qualsevol persona jubilada, que ha pagat i segueix pagant impostos, taxes i tributs?
Fer justícia social no és fàcil. Barcelona, Catalunya, Espanya, no són Dinamarca. Espero que a Girona o qualsevol altre municipi d'aquí no hi hagi governants que descobreixin el Mediterrani de la discriminació fiscal aplicada als seus administrats.
