09 de abril de 2017
09.04.2017

Cartes

09.04.2017 | 00:42

Supeditats al Constitucional
per l´ofec
JOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC
Sembla una fal·làcia l´enunciat, però cal mirar-nos com podem avançar. Les controvèrsies continuen fen del procés un laberint, carregat de pressions sotmeses a la imposició, i contràries a tot el que pretén Catalunya. Tot plegat farà viable el que la població està disposada a poder aconseguir: són molts els entrebancs i amenaces continuades que el govern intenta portar a terme, per si desobeïm les seves consignes, intentant de generar recursos impropis d´una democràcia lliberal. Ens pertany als propis ciutadans fer costat a l´esperit com la solidesa del moment inquietant i favorable als nostres interessos nacionalistes. Si la força ha de ser la vencedora del poble, no podem defugir dels principis de reiteració constant per salvaguardar la dignitat escaient com a país. En cas de no fer-ho, la pressió del Govern acabarà amb el sentiment com l´esperança que tant omple els catalans. Haurem de certificar, i ara més que mai, el compromís de l´autèntica voluntat ciutadana.
Si aquesta unió es ratifica i a­nem avançant, desterrarem l´ofec que vol imposar-nos l´Estat, només nosaltres som el veritable destí del que perseguim. És un camí on les distàncies divergeixen amb les nostres propostes, i la forma com la superació del possible estrangulament, el tenim nosaltres. No renunciem al re­ferèndum. Pensem a obtenir una total majoria, atès que seria l´opció d´inclinar la balança, perquè Europa i la resta del món acabin donant suort a Catalunya.


El preu del bitllet del tren convencional
Josep M. Loste i Romero portbou
Cal començar a plantejar el problema del cost tan elevat del bitllet del tren convencional, i proposar que es faci més promoció i publicitat dels diferents abonaments existents, és a dir, el Bo­no10, el mensual i el trimestral; també caldria aturar la discriminació en relació amb el TAV del bitllet d´anada i tornada: en alta velocitat tenen un descompte, per contra en el tren convencional aquest descompte és zero. Cal tenir present que actualment el bitllet de tren senzil, té un cost mínim de 2 euros; és a dir, per exemple entre Vilajuïga i Figueres, el bitllet només per anar costa dos euros (és terriblement car), quan a l´altra banda, a la Catalunya Nord, el bitllet mínim més barat és d´1,20 euros. Es dona la paradoxa que si agafes un bitllet de tren a Portbou per anar a Cervera et costa 2 euros, però si agafes el mateix bitllet, per el mateix trajecte en sentit invers (Cervera-Portbou) et costa 1,20 euros, això és una aberraciócom una casa de pagès. També s´hauria de començar a parlar i tractar (a mitjà termini) tot enmirallant-nos amb els nostres veïns del nord, del tren a 1 euro per internet.


La Unió no es
pot aturar
Jesús Domingo Martínez Girona
Les successives ampliacions de la Unió Europea (UE), sens dubte necessàries, han provocat que alguns socis, especialment els dels països de l´Est, facin molt difícil una sensibilitat comuna. Entre els països del sud, exceptuant a Grècia pels errors comesos amb els successius rescats, hi ha un serè reconeixement del molt que aporta la Unió. No passa el mateix entre els països de l´Est, que són potser els més beneficiats. La construcció d´Europa sempre ha seguit una regla: avançar en el possible. I les dues velocitats que en un altre temps es van veure com una amenaça, potser ara, després del Brexit, poden ser l´única solució per seguir endavant. La Unió no es pot aturar. La nostra irrellevància geoestratègica augmenta i la nostra incapacitat per arribar a acords rellevants és notòria. Si no avancem per aconseguir més Europa, la nostra forma de vida, sens dubte una de les millors del món, estarà amenaçada.


Pasqua de Ressurrecció
Francesc A. Picas la jonquera
«Ha arribat Pasqua Florida, Pasqua de Resurrecció, dia que tothom celebra, com si fos Festa Major». Aquest és el cant de les Ca­ramelles, que en molts pobles i ciutats de Catalunya ressona en ­carrers i places, el matí del dia de Pasqua. Els joves, sota una senyera guarnida amb cintes de colors, amb barretina i faixa vermelles, es­campen amb el cant de cara­me­lles l´alegria de la Pasqua. El dissabte abans, resseguiren les ca­ses de pagès dels encontorns, cantant caramelles, on recolliren en una panera també guarnida, l´ofrena d´ous, botifarres i hortalis­ses per fer un popular arròs, el diumenge, en un paratge florit. Les famílies, per Pasqua es reuneixen en una taula ben parada. Els padrins obsequien els fillols amb una «mona», amb un ninot al cim, que és la delícia de tothom.
A la plaça toquen sardanes. Les campanes de la parròquia repiquen al·leluia. Els trabucaires foguegen amb els trabucs. Per tot floreix la primavera. Joves i noies es prometen amor etern. Units, caminem cantant per una Catalunya lliure, on tots ens sentim germans.


Solidaritat contra independència
JOaquín Durall BANYOLES
La solidaritat humana està per so­bre de la independència. Ajudar regions més pobres, perquè puguin enlairar-se i que, un altre dia, quan les coses canviïn, i el can­vi climàtic arrasi Catalunya, puguem tirar endavant, és el posi­tiu.
Llavors doncs, clamar inde­pen­dència, estant en democràcia, és el pitjor negoci i un insostenible tinglado polític del més interessat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema