La nostra societat assisteix perplexa als diversos episodis de corrupció i comissió de frau que es detecten a empreses, partits i institucions. I no és per menys, atesos els perversos efectes que les seves conseqüències tenen tant en prejudicis econòmics directes com per a la pròpia moral de la societat.
Encara que els casos més propers creen una indignació ciutadana més gran, la seva extensió té -amb diferents intensitats- un abast mundial. Així ho constaten lamentablement les nombroses i documentades investigacions d´entitats públiques i privades com l´Eurobaròmetre de la Comissió Europea, l´Índex de percepció de la Corrupció de Transparència Internacional o el recent estudi global sobre el frau de l´ ACFE (Association of Certified Fraud Examiners). Davant tot això és lícit que la ciutadania es pregunti com i per què es cometen aquests actes fraudulents; o si existeix un perfil del defraudador, del corrupte.
El criminòleg nord-americà Donald Cressey va establir, ja a l´any 1973, l´anomenat «Triangle del Frau», en què descriu els factors que afavoreixen la seva comissió. El frau comporta l´existència d´un incentiu o d´un element de pressió per cometre´l, sigui una motivació personal o empresarial; la percepció d´una oportunitat per dur-lo a terme, on el defraudador té una situació de confiança i status a la seva organització on no existeixen -o són febles- els controls interns i externs; i finalment, la comissió del frau requereix d´una racionalització de l´acte per part de qui el comet, sigui un sentiment d´injustícia, l´autopercepció de superioritat o la imitació de conductes similars d´iguals o superiors.
Davant aquestes pràctiques, una de les mesures de prevenció més efectives fins al moment ha estat la creació a les empreses i organitzacions de canals de denúncia o bústies ètiques i de bon govern, una eina que ha de garantir la confidencialitat, anonimat i protecció dels denunciants. I juntament amb tot això, són imprescindibles un millor coneixement de les causes, dels factors personals i organitzatius que poden facilitar aquestes males pràctiques, dels senyals d´alerta que es poden observar, i unes vies adients per canalitzar-les.
La constatació de l´existència del frau i la corrupció com a fenòmens universals -i els gravíssims i perniciosos efectes econòmics i socials que comporten- exigeixen tant el compromís i acció dels responsables de tots les institucions públiques i privades com un bon funcionament dels òrgans de control intern i extern. Però cal alguna cosa més.
Les autoritats, governs i òrgans de control són els principals responsables de la previsió i control del frau, però ha de ser la societat en el seu conjunt la que es posicioni i afronti la necessitat de combatre i eliminar aquesta xacra social. Atesa la seva magnitud i perversos efectes sobre el benestar general, només amb el compromís col·lectiu aconseguirem mitigar aquest execrable fenomen global, que a Europa s´estima que pot arribar a desviar 120.000 milions d´euros anuals.
