23 de abril de 2017
23.04.2017

Dignitat i llibertat

23.04.2017 | 07:19

Desatenent la reclamació d´una majoria de la societat catalana, el Govern espanyol persisteix en la negativa d´acordar amb la Generalitat un referèndum que desencalli el bloqueig derivat de la catastròfica sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l´Estatut d´Autonomia de Catalunya del 2006. Vista amb perspectiva, aquella resolució, que modificava una llei aprovada inicialment pel Parlament de Catalunya i després per les Corts Generals i ratificada, en acabat, en referèndum, ha tingut uns efectes devastadors sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Viscuda com el trencament unilateral d´un pacte, les ferides obertes aleshores no han deixat d´eixamplar-se per la posició dels qui han percebut erròniament la reacció catalana com una rebequeria passatgera. Des de Madrid, aplicant formes d´altres èpoques, han actuat amb la convicció que, un cop superada l´enrabiada, els catalans acabarien acceptant una autoritat que els mateixos que han volgut imposar-la han desacreditat.
Des de les forces polítiques que lideren la Generalitat s´ha definit un termini de dos mesos perquè un govern espanyol per ara immòbil mogui peça per provar de trobar una solució acordada. Però el govern espanyol s´estima més dur la confrontació al límit, amb la pretensió que els dirigents catalans s´arronsin atemorits per la successió de procediments judicials. Però no sembla que els qui van presentar un recurs contra un Estatut que havia superat un referèndum siguin conscients de la trencadissa que de nou poden provocar si obvien la negociació, amb el risc que l´independentisme en surti reforçat. Recompondre el lligam entre Catalunya i Espanya passa per una rectificació, que comporti el retorn al marc de l´Estatut del 2006 i el reconeixement del dret dels catalans a decidir el seu futur.
El problema plantejat no té una dimensió només econòmica o competencial. La tenia. La sentència del 2010 va modificar-ne la naturalesa i ara s´ha convertit en una qüestió de dignitat i de llibertat. S´hi han acabat sentint implicades persones incòmodes sota el paraigua del nacionalisme català però que alhora es consideren agredides per un nacionalisme espanyol que no assumeix la plurinacionalitat d´una Espanya que ha intentat debades ofegar, des de la negació de la seva diversitat. Entrem, doncs, en un període crític on és irrenunciable el compromís amb el diàleg i la voluntat d´entendre i acceptar des de la discrepància el punt de vista de l´adversari i on cada pas dut a terme amb la voluntat de desprestigiar-lo i destruir-lo pot tenir repercussions imprevistes. En aquesta etapa on ens endinsem comptaran molt més les victòries morals que les judicials. Són molts els qui observen des de fora amb perplexitat els esdeveniments que estan succeint, com ara la inhabilitació d´un president de la Generalitat perquè va fer possible el procés participatiu del 9-N. S´equivoquen els qui atribueixen a aquestes decisions judicials un poder desmobilitzador. Aquesta partida no es guanyarà des de l´arrogància.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema