23 de abril de 2017
23.04.2017

La primera vegada

23.04.2017 | 07:19

Fa uns dies em va arribar un vídeo, realitzat per Jordi Molto, emès al programa El Hormiguero, que em va enamorar. Era un vídeo curt, senzill i emotiu, molt emotiu. I era emotiu per una raó molt humana, perquè en ell es veia dues persones que vivien una experiència per primera vegada, unes persones que acomplien un somni.
Eren dues dones d´un poblet de la província de Toledo d´edats diferents, 80 i 55 anys, però amb una cosa en comú: mai havien vist el mar. Era la seva il·lusió i les ajuden a acomplir-la portant-les al mar. És meravellós veure com quelcom tan comú per a molts de nosaltres, que tenim la sort de viure en un indret amb mar o relativament a prop del mar, es pot convertir en una experiència màgica per a altres persones que viuen no pas tan lluny de nosaltres.
El vídeo és deliciós, és bonic i transmet emocions en estat pur. Veuen el mar, toquen el mar, tasten l´aigua per comprovar que és salada i finalment s´hi endinsen amb la barreja de por i excitació del que mai no ho ha fet. Han acomplert un somni, ja que mai no és tard per fer-ho.
I tot plegat em va fer pensar en l´emoció irrepetible de les primeres vegades. La primera vegada que fas un petó, la primera vegada que t´enamores, la primera vegada que...
I també em fa reflexionar si quan ens fem grans perdem aquesta il·lusió per les petites coses que experimentem per primera vegada i si els la fem perdre als més petits. És clar que les dues dones del vídeo no l´han perdut! Però, i nosaltres?
Crec que és una bona reflexió. Tots ens emocionem amb les primeres passes o paraules d´un nadó, però potser no donem prou importància a les petites coses quotidianes que els nostres fills van aconseguint quan es fan grans. Per a ells és emocionant la primera vegada que van sols a algun lloc. És emocionant la primera vegada que els deixes quedar sols a casa quan tu surts a sopar. És emocionant la primera vegada que els dones la responsabilitat d´anar a comprar sols. I, és clar, és emocionant el primer petó o el primer amor.
I què us vull dir amb tot això? Doncs que em sembla important que no perdem la il·lusió per experimentar coses noves i que, sobretot, no els la fem perdre als infants. Experimentem amb ells l´emoció de les primeres vegades i donem-los la importància que realment tenen. Les primeres vegades mai tornen i per això els hem de donar el valor que tenen. L´excitació de fer quelcom per primera vegada és irrepetible i, encara que ens fem grans, mai és tard per a noves experiències.
Si vivim oberts a noves coses, si vivim gaudint d´allò desconegut, seguirem tenint la il·lusió i aquella sensació a la panxa de les primeres vegades.
Fer-se gran no pot ser una excusa per pensar que ja ho has fet tot, que ja no queda res que et pugui il·lusionar o sorprendre. Si recuperem les primeres vegades ens mantindrem joves d´esperit i podrem afrontar la vida amb aquell punt d´innocència que ens la farà gaudir molt més.
Mai és tard per realitzar els teus somnis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema