El dia 15 de març de l´any 44 abans de Crist, Cèsar va ser assassinat per uns conjurats a les portes del Senat romà. Entre ells, hi havia el seu afillat Brutus, al qual la víctima li va adreçar les següents paraules, tot estranyat de la seva traïció: «Tu quoque, Brutus, fili mi».
No fa gaires dies es va decobrir que Lluís Llach amenaçava els funcionaris catalans que no acatessin la llei de transitorietat quan aquesta sigui aprovada. Va afegir que molts d´ells patiran. I es va quedar tan ample. Les seves reiterades amenaces van semblar més pròpies de qualsevol indocumentat de la CUP que d´una persona com ell que, segons va dir molt encertadament Carles Puigdemont, va ser, en el passat, objecte de represàlies contràries a la llibertat i la democràcia. D´acord, president. Per això Lluís Llach no es pot transformar en un amenaçant fascistoide. Per això no podem tolerar que embruti la seva mateixa dignitat que tothom creia patrimoni d´una Catalunya plena de rauxa davant la injustícia.
Per això cobra vigència l´exclamació de Cèsar quan va veure que el seu Brutus formava part de la conxorça: Llach, tu quoque, fili mi! L´acte de desgreuge dels seus al Parlament va ser una esperada i pueril escena més propera als figurants del «vestit nou de l´emperador» que a diputats macerats en la seva pròpia contradicció, si recordem la desautorització al senador Vidal, davant una situació similar. Tu, no, Lluís. Tu, el net d´en Siset, no ets un almogàver. Tu has de continuar sent un referent en la Catalunya de demà, independent o no.
Seria fàcil de fer llenya de l´arbre caigut. Però Lluís Llach no és qualsevol. No és un llençol perdut a una bugada. Té dret a defensar el que estimi oportú, però no a transformar-se en un vulgar censor. Lluís Llach ha de ser capaç de sublimar el seu pensament sobiranista i posar-li veu, perquè tal com diu la cançó de Mercedes Sosa: «Si se calla el cantor, calla la vida». Lluís, tu pots. Has de ser veu i no eco, que diria Antonio Machado. Sense renunciar a res, no invoquis el patiment de ningú per aconseguir els teus objectius.
Humilment et convido a fer-te lliberal i abjurar del teu dogmatisme. Encara que no pensem com tu, tindràs el nostre respecte.
