30 de abril de 2017
30.04.2017

Cartes

30.04.2017 | 06:30

El problema de l´«okupació»
Guillermo Martí Ceballos Sant Pol de Mar
Sento amb perplexitat i enuig la notícia que en una comunitat de veïns de la Bisbal d´Empordà, aquests mateixos veïns han instal·lat càmeres de vigilància, forrellats, tapiat de portes, etc., per tal d´evitar l´«okupació», i tot això pagat de la seva pròpia butxaca. Els veïns, que paguen religiosament els seus lloguers i serveis, es queixen a més que aquests «okupes» són màfies organitzades que trafiquen amb les claus dels pisos, es comporten de manera incívica i, fins i tot, han rebut amenaces. Algunes vegades he escoltat algun advocat intentant explicar l´inexplicable: que, una vegada «okupat» l´habitatge, no pots desallotjar-los si no és a través d´un procés judicial que en molts casos pot resultar molt llarg i estressant.
Senyors polítics, ja n´hi ha prou! Canviïn la llei. El sentit comú i la justícia estan per sobre de lleis absurdes i injustes. El primer dia que un propietari denuncia que un individu/s d´aquests ha entrat en el teu habitatge la policia hauria de desallotjar-los immediatament i que rebessin la corresponent sanció pel delicte d´apropiació indeguda de la propietat privada; llavors el problema de l´«okupació» s´acabaria ràpid. No m´estranya que cada vegada més gent no voti o voti als partits animalistes; almenys aquests protegeixen els animals, vostès no protegeixen ni les persones.


Què en farem del zoo de Barcelona
Carles Mallart Fundació P. Petjada de Sant Narcís. Girona
Dies enrere vàrem anar al zoo de Barcelona. Per als que tenim mainada petita aquesta visita és un clàssic i podem dir gairebé obligada. Feia uns dos anys que no l´havíem trepitjat i ja d´entrada vàrem notar canvis provocats perquè els temps canvien en tot, i en el zoo també.
Es nota un esforç important perquè la gent hi vagi diverses vegades a l´any, cosa poc probable, amb ofertes de tiquets molt barats per als que hi volen anar més de dues vegades l´any. Des que els dofins no s´ensenyen perquè «agafaven estrés», diuen, el zoo entenc que se´ns està morint, i no pas d´èxit.
Primera observació: s´han creat unes grans zones de parcs infantils per a la mainada que eren plens a vessar, cues incloses. Vaig pensar, malament, que aquí s´hi ve per veure els animals, no pas per anar a un parc d´aquests de fusta amb tobogans, casetes, rampes... Vam fer la volta obligada per visitar les feres i vàrem notar que moltes d´elles presentaven «un important estrés», panteres, lleons... Haig de ressaltar que hi ha un personal amable i professional, aquesta és la sensació que ens vàrem emportar, però el zoo va minvant, per avall. Necessita un replantejament total i absolut si és que té solució.
Les dades que són públiques de pèrdues d´explotació presenten números preocupants, els números vermells de 2015 varen ser uns 300.000 euros, i els de 2016 ja es varen enfilar a una xifra vermella superior als 4 milions d´euros, i pujant previsiblement el 2017.
Tot ha canviat a les nostres vides, i més que ho farà; el zoo no n´és pas aliè. És que el model ha canviat els gustos, l´internet, la mainada, tot plegat ha canviat i sobretot això dels «dofins». Penso que podria ser l´estocada per al futur del zoo. Tant de bo m´equivoqui, però no observo un futur gaire galdós pel que fa referència a la seva continuïtat, començant per l´emplaçament, avui desfasat. Veurem.


Apreciat silenci
FRANCESCA BARTI COMALAT BANYOLES
Quin bé tan preuat, tenir estones de silenci i saber gaudir-les!
En una societat plena d´estímuls com els mitjans de comunicació, les noves tecnologies i, sobretot, aquest ús tan imperant de la paraula, sovint interrompen moments de pau que necessita el nostre esperit.
«És quan estic en silenci quan hi veig clar».
Si romans en silenci t´adones del pes, del so i de la vida que hi ha en ell.
Només cal estar callat i mirar amunt, a la ment, per aprendre com maquines, quins pensaments es repeteixen més, què et preocupa, etc. També pots desalinear-te un moment d´ella per escoltar com et parla el cos, la respiració, el cor, els òrgans, la musculatura, etc.
Silencis que parlen més que les paraules que emprem en moltes converses buides que tenim a diari. Omplir per omplir? Segurament perquè no sabem practicar el silenci; en canvi, a xerrar pels descosits molts en són experts.
A més a més, callant i escoltant els altres aprens molt més que parlant sempre tu.
El silenci és un tresor que podem tenir tots. La sort d´exercitar-lo correctament t´ajuda a créixer més ràpid com a persona, a prevenir situacions desagradables, prendre decisions correctes i a escollir el/la millor de tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema