Un dia a l´any, en honor de Sant Antoni, desfilen pels nostres carrers un considerable nombre d´equins de tota classe. La presència d´aquests animals per l´interior de la ciutat és espectacular; però no deixa de ser excepcional. La resta de dies de l´any, difícilment veurem circular pel centre urbà alguna d´aquestes bèsties, cosa que era el més normal i corrent a finals del segle XIX. En canviar el segle cada vegada anà disminuint la circulació d´animals pels carrers de la ciutat, fins arribar a la situació actual.
Joaquim Ruyra, el mestre de la narrativa catalana, en la seva obra El primer llustre d´amor a Girona, ens explica com, des del balcó de la seva casa familiar de la plaça del Vi, veia passar uns monumentals carros, carregats de mercaderies, arrossegats per una corrua de quatre, cinc o sis cavalls. Uns cavalls ferrenys, corpulents i extraordinàriament valents per complir aquella feixuga feina. Aquell sistema de transport ja tenia un potent competidor. El tren que des del 1862 unia Girona amb Barcelona, i des del 1878 arribava a la frontera. Però els carreters desafiaven el tren, argumentant que amb els seus carros podien transportar les mercaderies de porta a porta, mentre que el tren estava condicionat per un itinerari prefixat, que no podia eludir ni canviar. En conseqüència les mercaderies, en arribar a l´estació de destí, havien de ser transvasades a un altre mitjà de transport, que en aquell temps només podia ser el carro. En una fotografia de l´any 1900 podem observar el pas d´un d´aquells monumentals carros, tirat per quatre valents cavalls, creuant l´Onyar per un gual disposat prop del pont de ferro del ferrocarril. El tren i el carro, compartint protagonisme en l´esmentada fotografia.
Però en els primers anys del segle XX a aquells carros els sortí un altre competidor que acabarà definitivament amb la seva presència en el mercat del transport. L´automòbil per al transport de viatgers, i el camió per a les mercaderies. Però encara la convivència durarà més de mig segle, gràcies a l´escassesa de gasolina, els anys de la guerra i d´una perllongada postguerra. Parèntesi que s´obrí quan la motorització del transport estava assolint un elevat nivell.
Fins a mitjan segle XX encara podíem veure uns grans carros, arrossegats per potents cavalls, sortint de la fàbrica Gròber, per la portalada de la casa núm. 4 del carrer Nou. També circulaven pels nostres carrers uns altres grans carruatges de l´empresa de transports Sarrà i Romaguera, que tenia la seva base en una de les primeres cases dels números senars de la carretera de Barcelona. I també els de la casa Corcoy del carrer de Santa Eugènia. Transportistes que combinaven la seva activitat amb el tren.
Fins que acabaren les restriccions de gasolina i l´automòbil i el camió s´imposaren d´una manera total i absoluta, anàrem veient els animals circulant pels nostres carrers fent un servei necessari i imprescindible.
A primera hora del matí arribaven els carros dels hortolans de les rodalies de la ciutat, vehicles tots ells tirats per cavalls. Després passaria el carro de les escombraries. Quan l´activitat comercial s´anava imposant anirien circulant els carruatges de repartiment de mercaderies, tots ells de tracció animal. Els carros del repartiment de begudes refrescants, gasoses, cerveses, sifons... El carro de la carn, pintat de vermell i arrossegat per un potent i nerviós cavall, anava parant davant de cadascuna de les nombroses carnisseries que s´obrien en el centre urbà.
També eren de tracció animal els carruatges del servei de pompes fúnebres. Un cavall, si l´enterrament era de la mínima categoria. Dos cavalls, per a la majoria d´enterraments. Quatre o sis cavalls, si es tractava d´un enterrament de gran luxe. Cosa que es donava en comptades ocasions i que atreia l´atenció dels curiosos. També depenia de la categoria del servei el guarniment d´aquells animals. Plomalls i gualdrapes donaven solemnitat a la desfilada fúnebre.
Sovint podíem presenciar el pas d´una caravana de gitanos, integrada per diversos carros i tartanes, amb els respectius animals de tir. Carruatges que només eren de pas i acostumaven a instal·lar-se uns dies a la Devesa, fins que eren foragitats per la guàrdia urbana.
Un altre cavall que es podia veure tots els matins era del carro del repartidor de l´aigua picant. Uns transportistes més modestos circulaven amb carretons arrossegats per un burret. Feien petits encàrrecs i tenien una bona clientela. Un d´aquests carrets els diumenges i dies festius donava voltes per la plaça de les botxes, carregat de mainada il·lusionada. Aquest servei festiu també el feien uns burrets que eren muntats per la mainada.
Els cavallets de les Fires es movien per la força d´un cavall que anava voltant com ho fan les sínies.
Circulaven cotxes i tartanes d´aquells que podien permetre´s el luxe de tenir vehicle propi. Aquests carruatges lleugers eren arrossegats per elegants cavalls que, amb un trot compassat, que ressonava sobre les llambordes del paviment, feien notar la seva presència en l´àmbit urbà. Els hotels tenien el seu propi cotxe de cavalls per desplaçar els clients des de l´estació al carrer Nou, Albereda o Ciutadans que era on estaven emplaçats.
Durant molts anys la ciutat acollí una nombrosa guarnició militar, i les casernes estaven situades en ple centre urbà. Els cavalls i muls al servei de l´Exèrcit eren molt nombrosos i es podien veure gairebé diàriament quan la tropa anava i tornava de la caserna a la Devesa, i també en les desfilades amb ocasió de celebracions castrenses. També podíem contemplar com els soldats portaven cavalls i muls a abeurar a l´Onyar, en el tram de riu del davant de la caserna d´Artilleria. I algunes tardes una corrua de cavalls o de muls eren conduïts a pasturar pels entorns de la ciutat. En els primers anys del segle XX una unitat de cavalleria s´allotjava a la caserna de Sant Francesc, espai coincident amb l´actual plaça de Salvador Espriu. Quan aquella unitat va ser traslladada a un altre destí, la suplí un regiment d´Artilleria. Regiment que un temps era d´Artilleria lleugera, amb els canons tirats per cavalls, i posteriorment fou substituïda per una unitat d´Artilleria de Muntanya, amb les peces carregades al llom de muls. Finalment les unitats d´Artilleria pesant pogueren prescindir dels anomenats semovents, i adoptaren els transport motoritzat, constituït per tractors i camions. En les desfilades i el pas de la tropa pels carrers es podien veure cavalls muntats per l´oficialitat i pels soldats de plaça muntada, cavalls que arrossegaven canons i carruatges d´avituallament, muls de les companyies de metralladores.
Ara l´exèrcit té una organització més moderna i disposa d´uns mitjans de transport totalment motoritzats i, a més, les casernes han canviat el nucli urbà per les instal·lacions de Sant Climent a l´Empordà. També els carros, carretel·les, cotxes i tartanes han cedit el pas a camions, furgonetes i automòbils de les més variades classes i categories.
