Cartes

Aquests darrers dies la premsa ha anat plena de comentaris sobre les suposadament desafortunades paraules del bisbe Xavier Nonell. Si havíem de creure el que es diu, aquest havia atacat de manera furibunda el col·lectiu homosexual. Per tenir una visió més clara de l´afer vaig decidir anar a la font, un escrit del mateix bisbe, publicat al full parroquial de la diòcesi, titulat «Amor que esdevé fecund», on glossava un text precedent del papa Francesc sobre la família. Vaig quedar ben sorprès en observar que es limitava a reproduir les paraules del Sant Pare, sense afegir res que hom pogués considerar un insult. En conseqüència, m´ha quedat clar que les acusacions responien a una clara manipulació. I a continuació m´he demanat per què. Hi veig dues possibles respostes, no contradictòries. En primer lloc, perquè les nostres esquerres, incapaces d´enfrontar-se a la progressiva ofensiva neoconservadora que ens ofega, en l´aspecte econòmic i polític, pretenen justificar-se davant dels seus seguidors atacant la institució eclesiàstica, més dèbil i fàcil de criticar -tot sigui dit una tradició a Catalunya i Espanya-. En segon lloc, i aquí potser em diran que soc un xic paranoic, perquè a certa premsa i institucions espanyoles els convé dividir la societat catalana de cara a la fase final del Procés. Ja els va funcionar l´any 1936, quan l´acció irreflexiva d´alguns col·lectius d´esquerres tenyí de sang el nostre país i serviren d´excusa per justificar una salvatge revolta militar, per què no repetir-ho?

Avinguda Joan Antoni Samaranchjoan giménez ràfols puigcerdà

Molts dels que vàrem néixer als anys quaranta o abans, temps de vaques magres i de racionament en què el pa escassejava, per dir-ho suament, en què els embotits només els menjaven els rics (no és demagògia), no com ara que els xarcuters neden en l´abundància... Vàrem passar moltes dificultats per tirar endavant.

Dit això em resulta fantasmagòric que es pugui enjudiciar pel seu passat franquista qui fou president del Comitè Olímpic Internacional, i no pel fet que, gràcies a ell, no l´oblidin, es varen aconseguir els Jocs Olímpics del 92 a Barcelona i, per descomptat, no sols per llegir un «paper» a Lausana. El cost total: remodelació de l´Estadi Olímpic, Port olímpic de Barcelona, Palau Sant Jordi, les seus de Castelldefels, Banyoles, la Seu d´Urgell i moltes més que ara mateix no recordo, va assolir, segons he pogut llegir, els 6.728 milions d´euros i l´impacte econòmic fou de 18.678 milions d´euros. Crec que tant l´Ajuntament de Barcelona, com la Generalitat i el COE, tindran la documentació pertinent. Però que serveixi com a exemple que entre 1988 i 1992 es varen invertir més de 27 milions d´euros en instal·lacions esportives, de les quals avui dia tots ens estem beneficiant. És molt simple per a qui no s´ha mullat mai el «pompis», possiblement per l´edat, fer una crítica de Samaranch (els puc assegurar que no tinc res a veure amb ell) recordant el seu passat. Per finalitzar i sense voler entrar en cap polèmica, hi insisteixo, crec que, com a molts catalans incloent-hi l´alcaldessa Sra. Ada Colau, el senyor Samaranch es mereix que donin el seu nom a l´avinguda de l´Estadi.

Sobre els pressupostos participatiusJosé Luis Lucero Piñol Girona

Imagineu que teniu tres fills o tres amics i en un acte de «generositat» i perquè millorin el seu benestar els voleu fer una aportació econòmica, però amb la condició que abans us han de dir i explicar: quan, com, on, amb qui, etc., etc., es volen gastar els diners.

Quan ho sabeu, decidiu que: al primer li concediu per gastar (X); al segon, que també ha demanat el mateix, li dieu que això (X) no pot ser; i al tercer li doneu «llargues» o «temps» i que ja ho decidirem amb l´àvia.

Perquè s´entengui millor:

Vosaltres = Ajuntament

Fills o amics = Associació de veïns

Àvia = Tècnics / Regidors de l´Ajuntament.

S´ha entès?

Doncs bé, aquesta exposició és el que un servidor pensa sobre el tema dels pressupostos participatius.