Em pregunto què passaria si els bitllets de banc que els milionaris mouen d´un continent a un altre s´enfonsessin al mar com els refugiats que fugen de la fam i de les guerres. Què passaria si en els serveis d´ajuda marítima italians o espanyols es rebés de sobte una trucada alertant sobre l´existència d´una barcassa carregada amb bitllets de 500 euros, propietat d´un dels cinquanta homes més rics d´aquest món? És clar que no es perdria ni un cèntim perquè es posarien els mitjans perquè els diners circulessin sense córrer cap risc. De fet, ja circulen així. La globalització ha trobat la manera que la pasta, fins i tot la pasta il·legal, es mogui sense problemes de Madrid a Andorra i d´Andorra a Singapur, i de Singapur a Delaware. A vegades, fa la volta al món en qüestió de minuts i torna al punt de partida multiplicada per 10 o per 15, segons, no sabem de què depèn. Un emigrant, en canvi, que recorri mig Àfrica a peu amb la seva família per arribar a un lloc segur, pot arribar a destí amb el seu cos o amb la seva família mutilada.

Vol dir que la globalització està pensada per a qui està pensada. Mentre el mar s´empassa les persones, moltes vegades amb la nostra ajuda, els euros viatgen en primera classe, rebent un tractament de veritables déus. I això, insistim, val el mateix per al diner blanc que per al diner negre. Molts dels xoriços que ara mateix es troben en presó preventiva per un rosari de delictes que van del suborn a l´alçament de béns, i de l´alçament de béns al blanqueig, continuen canviant els seus diners de lloc per disposar d´un pla de pensions quan surtin. Això passa, insistim, al mateix temps que desenes de barques o piragües naufraguen a la Mediterrània mentre les forces de salvament italianes els diuen que truquin a Malta i Malta els diu que telefonin a Itàlia.

- És que se m´acaba la bateria -suplica el nàufrag amb desesperació.

- Doncs truqui´ls a crits.

El resultat final és el d´un grup de cadàvers, molts d´ells nens, surant en les mateixes aigües en què ens capbussarem aquest estiu.