En un capítol de la hilarant sèrie Sí, ministre, que caldria emetre més sovint, el secretari explica al ministre com les preguntes adients poden alterar el resultat d´una enquesta. La lliçó es comprova aquests dies, quan les enquestes s´han convertit en armes llancívoles. Exagerant-ho fins a la caricatura podem dir que hi ha dues maneres de preguntar sobre un referèndum unilateral. Primera: els ciutadans han de poder decidir el futur del seu país encara que el govern no vulgui? Segona: un govern s´ha de saltar la llei per imposar les seves dèries? Moltes persones de bona fe diran que sí a la primera pregunta i no a la segona. Aquests dies les enquestes s´han d´agafar amb guants i màscara.

Però quan diferents enquestes coincideixen un cop i un altre en un resultat, cal prendre´l en consideració. És el que fan els partits polítics: sèries d´enquestes que superposen per destacar els trets coincidents. I les enquestes coincideixen a dir que l´electorat dels comuns no és globalment independentista. No és cap sorpresa. Els primers mítings de Pablo Iglesias a Catalunya van aplegar un públic madur d´identitat espanyola, antics votants del PSOE emprenyats per les retallades. I a Iniciativa per Catalunya la qüestió nacional sempre havia provocat una divisió entre federalistes i sobiranistes. Els antecedents genètics de la formació són coherents amb el resultat de les enquestes sobre el seu electorat. La conclusió es clara: no mullar-se ni a la dutxa.

Per això Ada Colau es posa de perfil. I Dante Fachín va anar a la reunió de dilluns amb Puigdemont per sortir a la foto, perquè li sembla que n´està necessitat, però ja va avisar que amb ell no hi comptin. Els comuns estan genèricament pel dret a decidir, però a mesura que els límits de l´espai del referèndum tendeixen a coincidir amb els de l´independentisme, escapoleixen l´escomesa. Faran tot el possible per instal·lar-se dalt d´un núvol encara que els antics companys de viatge furguin les seves ambigüitats, més per pessigar-los uns quants vots que per cap esperança de convèncer-los.

El procés perd un altre llençol en aquesta bugada i comptarà amb poc més que les forces de l´independentisme pur i dur per encarar el desafiament. Proclamar les bondats dels referèndums és una cosa i enfrontar-se al poderós Estat espanyol n´és una altra. Per encarar sense defallir els riscos que s´apropen cal l´energia d´una fe intensa, i aviat veurem el nombre dels que la tenen.