L escultor de Girona. Poeta de la representació. De vida curta, Fidel Aguilar (1894-1917), és dels autors que sempre estan en procés de recuperar-lo. Són aquells que el seu nom sona però que poca gent coneix. Ara i gràcies al comissariat de l´escriptora Eva Vázquez, s´exposa la seva obra a Casa Pastors. En un article pòstum, l´Enric Marqués en deia: «Noucentista, és inconfundible: no els hem vist en ningú aquests ulls esbatanats, immensos; aquests bucles estructurats i convertits en motivació escultòrica única». Els ulls. Delicada volta. Més enllà del que desplega en la bellesa femenina, sobresalten els ulls com una imatge primordial. S´intueix un llarg camí de recerca. La delicada mirada de qui no rebutja el passat a l´hora d´assentar-se i proposar coses noves. L´esperit de l´exposició està en el goig de veure una obra que forma part d´una època concreta, quan a Girona i als anys trenta hi havia un grapat de gent innovadora. Cada moment està condicionat amb traves. L´artista en majúscules, però, sempre va al darrere d´una via que només serva al seu cap. La petja i el llegat depèn dels altres i, en aquest cas, de l´Eva Vázquez, escriptora amb tremp narratiu modern i bell que recull el món de l´escultor mort als 22 anys, sense tenir temps per bastir les il·lusions. La gràcia del minimalisme expositiu. L´autor parla, xiuxiueja i mira l´espectador amb els ulls que ningú més no ha sabut traçar. I una incògnita: Prudenci Bertrana va deixar Josafat, Rafael Masó, molts edificis. Queda per a la imaginació el final del recorregut pel que haurien transitat els ulls enigmàtics i intemporals que esculpia Fidel Aguilar.
