ser lliures de peatges

El Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern català ha presentat el projecte per finançar el sosteniment de les autopistes i autovies catalanes quan s´acosta el final de les concessions. Aquest és un fet absolutament històric i esperat amb paciència i una sobrecàrrega financera durant anys per la gran majoria dels catalans.

Els orígens

L´any 1960 el Fons Monetari Internacional es va mostrar disposat a finançar alguns projectes del govern franquista que havia decidit sortir dels anys d´autarquia i obrir la seva economia tot mantenint un règim autoritari. Una de les condicions que va posar el Fons Monetari va ser la construcció d´una autopista al costat del Mediterrani. Podríem dir que seria una reivindicació semblant a la d´avui del corredor ferroviari mediterrani però en el temps de construcció de les primeres autovies.

La temptació del govern central de construir un cop més autopistes al voltant de Madrid va ser frenada per la condicionalitat dels fons. Així es van construir les primeres autopistes de l´Estat espanyol, que no sortien del quilòmetre 0 de la puerta del Sol de Madrid.

El final de les concessions

Algunes concessions d´autopistes ja s´han acabat. La primera que es va acabar va ser la que comunica Bilbao amb Sant Sebastià. Aleshores, el govern basc va optar per mantenir un peatge tou, barat, per al manteniment de l´autopista. Aquella era una manera de no afrontar el manteniment de les vies de gran capacitat en el seu conjunt. El pròxim 2018 s´acabarà la concessió de l´autopista AP-7 entre el sud de Barcelona i fins a Montmeló, la primera que es va posar en funcionament. I l´últim dia d´agost del 2021 s´acaba la concessió de l´autopista entre Montmeló i la frontera francesa. És temps, doncs, de començar a pensar en el manteniment d´unes vies de gran capacitat en òptimes condicions i ja lliures de peatges. El 2021 també s´acaba la concessió de l´autopista del Maresme, per exemple.

La proposta del conseller Rull

S´agraeix que el govern de la Generalitat hagi començat el debat ciutadà sobre com finançar el manteniment de les carreteres de gran capacitat un cop finalitzi la concessió. És evident que ara les empreses concessionàries fan unes inversions en manteniment que treuen de part dels guanys obtinguts. Quan s´acabi de pagar peatges, també s´acabaran aquests ingressos. I sabem que els diners no cauen del cel. La proposta és un import anual als cotxes -una proposta d´entre 40 i 80 euros a l´any- per finançar les inversions.

És un model inspirat en el que ja funciona en un gran nombre de països europeus. Fa anys que funciona a Suïssa, que és el primer lloc on ho vaig veure, i també fa poc he vist com és aplicat a un país que funciona tan bé com és Eslovènia. A ningú li agrada pagar més taxes, ja ho sabem. Però si fem números, circular per 40 o 80 euros a l´any en autopistes lliures de peatges és un molt bon negoci si ho comparen amb el que gastem cada any en peatges. La quantitat dependrà de la qualitat del manteniment que es vulgui fer, queda clar. Un fons que també servirà per escurçar concessions encara vigents i per fer el manteniment d´autovies o la construcció de noves.

És un concepte radicalment diferent, res a veure amb aquell peatge tou que es paga entre Bilbao i Sant Sebastià. És una proposta integral, molt europea, i que contrasta amb la falta de debat i proposta a l´Estat espanyol on també hi ha autopistes que arriben al final de la seva concessió.

Turistes i viatgers ocasionals

S´haurà de tenir en compte un impost molt més reduït per als cotxes de lloguer i per als cotxes de pas. Això està resolt en altres països, per exemple a Suïssa.

Els que s´hi oposen

El govern espanyol i el Partit Popular ja han anunciat que s´hi oposen. Simplement perquè dir no surt molt barat, suposo. Sostenen que és millor pagar un peatge de manteniment. Aquesta és una opció molt menys panoràmica i solidària perquè no permet finançar autovies que també s´han de mantenir.

Aquests últims anys de restriccions pressupostàries hem vist com el manteniment de carreteres i autovies se n´ha ressentit. Els impostos directes sempre son més fàcils de seguir i avaluar que els impostos indirectes. Aquesta és la proposta plantejada per al debat. És una mostra que el govern s´avança al que vindrà amb un debat que hem de tenir per preveure el futur. De fet, aquesta és una de les obligacions de la política. Posar a debat públic quant valen les coses del comú i decidir entre tots, a partir de propostes i debats, com hi fem front.

Fa unes setmanes, conduint per Eslovènia -quin país mes coratjós i de qualitat- em vaig acostar a un peatge. No era pas per pagar, només per alentir la velocitat una mica perquè es pogués registrar si el cotxe havia pagat l´anomenada «vinyeta», l´impost de manteniment de les autopistes i autovies. Va ser una experiència gratificant, llargament esperada, transitar per un peatge sense pagar. Quelcom semblant al primer cop que vam passar una frontera europea sense controls. Quelcom semblant al que experimentarem quan d´aquí a pocs anys circularem per autopistes lliures de peatges i, alhora, ben conservades. Aquesta és la proposta.